L’Unicaja va aconseguir imposar-se al Real Madrid per guanyar la tercera Copa del Rei de la seva història, derrotant l’equip madrileny per 93-79 en una final on va superar completament al clar favorit per endur-se el títol.
L’aventura de l’Unicaja va començar amb una victòria a quarts de final contra la Penya, on van imposar-se amb facilitat i fermesa davant l’equip català. Aquest primer partit va ser un avís clar que no arribaven a Gran Canària de vacances, sinó amb la intenció de guanyar, igual que van fer a Badalona el 2023.
A les semifinals, es van enfrontar amb el Tenerife, equip local dirigit per Txus Vidorreta. Els de Vidorreta venien amb molta força després de superar al Barça, demostrant que, tot i l’edat dels seus jugadors clau com Marcelinho i Shermadini, mantenien un nivell de joc excel·lent. L’Unicaja va patir en aquest partit, però va saber imposar-se i acabar guanyant per 13 punts (93-80).
A la final, el rival a batre era el Madrid, que venia de vèncer còmodament Manresa i Gran Canària. Tot i els bons resultats, el joc del Madrid no era tan fluid com els anys anteriors.
Durant la final, l’Unicaja va dominar totalment el partit, executant a la perfecció el pla de joc dissenyat per Ibon Navarro. Van aprofitar el mal moment físic de Tavares i van castigar-lo amb bloquejos directes, aconseguint generar situacions favorables en atac, ja sigui amb un miss-match o amb jugades on el defensor saltava a l’ajuda, o bé deixant a un jugador de l’Unicaja lliure per llançar des de la cantonada. David Kravish va ser una de les figures destacades amb 20 punts, incloent-hi un espectacular 5 de 6 en triples.
El Madrid no va ser capaç de reaccionar i només va estar per davant durant un minut del partit, a la segona part. La mala gestió de Chus Mateo en la selecció dels quintets i la falta de resposta davant el joc de l’Unicaja, apostant pel triple sense encert, va condemnar al Madrid a la derrota, augmentant així la seva crisi. A més, Kendrick Perry va jugar un partit espectacular, anotant 17 dels seus 27 punts al darrer quart i sent el veritable líder de l’equip. Va ser clau per al triomf de l’Unicaja, guanyant el títol de MVP de la final.
Amb això l’Unicaja ha aconseguit consolidar-se com un dels peixos grans de l’ACB en l’actualitat, fins i tot posant en dubte el lloc del Barça que es troba a terra de ningú, amb un futur incert i un present bastant negre.
