Barbie (2023), dirigida per Greta Gerwig, és una pel·lícula que combina comèdia i crítica social, tot utilitzant el personatge de la famosa nina per explorar temes com la identitat, el feminisme i les expectatives de gènere. El film destaca pel seu disseny visual espectacular i per l’humor irònic que desmantella els estereotips. Margot Robbie, com a Barbie, ofereix una interpretació emotiva que reflecteix una cerca de sentit en un món superficial.
Tot i les seves virtuts, la pel·lícula a vegades no aprofundeix prou en els temes que tracta, com la masculinitat tòxica o el feminisme, i algunes escenes de comèdia poden resultar forçades. En resum, Barbie és una proposta original que aconsegueix trencar expectatives, però que es queda a mig camí en alguns aspectes més profunds.
El personatge de Barbie, interpretat per Margot Robbie, és una figura que es presenta com una dona en la recerca del sentit de la seva pròpia existència, un viatge que, com es demostra a la pel·lícula, és força complex i lluny de la imatge idíl·lica que es pretenia vendre inicialment. La protagonista es veu obligada a qüestionar el seu paper en un món que li imposa expectatives rígides, i aquest dilema existencial és el motor de la narració.
Tanmateix, no tot és positiu. En alguns moments, Barbie sembla perdre’s en la seva pròpia ambició, intentant abarcar masses temes a la vegada sense aconseguir aprofundir en tots ells com caldria. La pel·lícula, a vegades, flirteja amb la superficialitat del missatge que vol transmetre, especialment quan tracta temes com la masculinitat tòxica o el feminisme de manera més abstracta, sense desenvolupar-los de forma prou rigorosa. Aquesta manca de profunditat pot desorientar l’espectador que cerca una reflexió més sòlida..
En conclusió, Barbie és una pel·lícula que, tot i les seves limitacions, aconsegueix trencar les expectatives del que es podria esperar d’un film basat en una marca tan coneguda. Gerwig aconsegueix una gran tasca d’interpretació del món contemporani, on la lluita per trobar un espai genuí i alliberat de rols estereotipats és una necessitat. La seva capacitat per combinar crítica social amb elements de fantasia és l’aspecte més destacat, tot i que també cal assenyalar algunes mancances en la profunditat de certs temes. Una pel·lícula que, sens dubte, fa pensar, però que podria haver anat més enllà en alguns dels seus plantejaments.
