Els precedents entre les dues seleccions i un partit intens van portar als jugadors al límit
Com bé sabreu ens trobem en ple mundial de Qatar, un mundial que ha portat molta controvèrsia i del que se n’ha parlat molt. El passat divendres 9 de desembre es van donar dos partits que passaran a la història: Brasil-Croàcia i Holanda-Argentina. No obstant això, en el cas del partit entre les seleccions dirigides per Van Gaal i Scaloni, el context va ser molt diferent.
Tot es remunta al Mundial de Brasil de 2014, quan Argentina va passar a la final guanyant els penals contra Holanda. Des d’aleshores, la crispació entre ambdues seleccions ha anat creixent, cosa que va provocar certes declaracions prèvies al partit que van fer que aquest es disputés amb molta tensió.
El vencedor del partit avançava a les semifinals del torneig, optant d’aquesta manera a arribar a la final o, si més no, lluitar pel 3r i 4t lloc; i per això es tractava d’un partit important.
En el minut 35 Argentina avançava el marcador amb un gol de Molina, donat gràcies a una majestuosa assistència de Messi. Amb això, Argentina encarava positivament el partit; gràcies a aquest gol la selecció de Scaloni va passar a ser notablement dominant, i així va ser fins al final de la primera part. La segona part va continuar de la mateixa manera. Però, en el minut 73, Messi convertia un penal que els avançava un pas més a semifinals. Penal que va celebrar fent el clàssic gest de Riquelme en forma de crítica a Van Gaal, qui va menysprear-lo durant la seva estança en el Barça.
https://www.instagram.com/p/Cl934GaLXDF/?utm_source=ig_web_copy_link
Malgrat la superioritat argentina al llarg del partit, l’entrenador holandès va fer els canvis adients com per marcar un gol en el 83′ que donava oxigen i possibilitats al conjunt de Van Gaal. I així va ser, tot i que no va ser l’únic fet destacable de la segona part. El partit va ser principalment recordat pel moment que Paredes, després de cometre una falta sobre el conjunt holandès, va rebutjar la pilota cap a la banqueta de l’equip contrari.
Allà va esclatar el moment de màxima tensió on tots els jugadors suplents van saltar al camp i va donar-se una baralla que, per sort, no va resultar gaire extensa. No obstant, es va viure un moment de violència innecessària en l’esport que era fàcilment evitable. Finalment, en l’últim minut del partit, el mateix jugador que havia avançat a Holanda cap a l’empat va aconseguir un segon gol. D’aquesta manera, el partit s’allargava a la pròrroga, recordant a Argentina que cap partit s’acaba fins als tres xiulets finals.
Al llarg de la pròrroga la superioritat dels blanc-i-blaus va continuar vigent, però no va acabar de transformar cap gol, allargant-se així el partit a l’última i més agònica part, els penals.
En l’últim tram del partit va arribar l’altre heroi d’Argentina, el “Dibu”. El porter argentí va aturar els dos primers penals i, finalment, Lautaro Martínez va marcar el gol decisiu que va classificar-los a les semifinals.
