L’hivern del 21 de febrer de 1944, amb 24 anys, va començar l’infern de Primo Levi: va ser deportat al camp de concentració d‘Auschwitz-Birkenau. El primer llibre de la trilogia d’Auschwitz explica les vivències de Levi dins el Lager.
Quan Primo Levi va tornar a Itàlia, va intentar oblidar el que havia passat, però no va poder, i va sentir la necessitat de continuar amb l’escrit que havia començat dins el camp. El llibre comença amb un poema que reflexiona sobre el títol de l’obra, Si això és un home, sent aquest el primer poema en tractar l’holocaust.
Les seves principals motivacions per escriure el llibre van ser retratar l’infern que havien passat dins el camp perquè ningú ho oblidés i no es tornés a repetir una cosa així. Creient que si no ho escrivia explicant la seva història, el mon no creuria les atrocitats viscudes al camp, va acabar el llibre, i va trigar dècades a veure’l publicat i a les mans de milers de persones.
Al principi Primo Levi no va aconseguir publicar el seu llibre, ja que cap editorial es disposava a publicar-lo pel contingut violent i explícit de la seva experiència al camp, al·legant que les persones no estaven preparades per llegir sobre el que acabava de passar. Però finalment va aconseguir que una editorial molt petita publiqués unes quantes unitats. Es van vendre molt pocs exemplars, i la majoria es van fer malbé en una inundació del magatzem, i després l’editorial va tancar i el llibre va quedar descatalogat. Temps més tard van tornar a publicar el llibre amb algunes modificacions a una editorial més coneguda i es va fer més conegut.
Aquest autor va ser un dels primers en explicar les seves vivències, i així va obrir el camí a molts altres supervivents a escriure i publicar les seves històries. Entre ells Jacques Stroumsa, que va explicar la seva vida com a violinista a Auschwitz, amb el seu llibre El violinista d’Auschwitz.
Avui en dia l’obra de Primo Levi segueix sen molt rellevant, i es segueix estudiant ara per les generacions més joves, sent aquesta una gran manera de començar a entendre i endinsar-se en l’holocaust i les seves víctimes. El que té aquest llibre que el diferencia de molts altres és que és una història real, relatada pel supervivent, permetent-nos així a nosaltres estudiar l’holocaust i entendre’l a través de la vida d’una persona real. En la nostra opinió, aquesta és la millor manera d’entendre i explicar la història.
