‘Món clàssic’, la nova assignatura del batxillerat humanístic
Per Maria Iglesias i Yael Vidal
Aquest nou curs, amb el canvi d’itineraris, al batxillerat humanístic s’ha afegit una nova assignatura: Món Clàssic. Roser Estrada és la professora encarregada d’aquesta nova assignatura a l’Escola Pia Nostra Senyora.
Quina va ser la motivació per crear aquesta matèria des de zero?
La veritat és que quan es va oferir la possibilitat d’aquesta assignatura vam quedar bastant parats, perquè el llatí de primer i el llatí de segon tenen Cultura Clàssica, però s’ha de fer amb moltes presses, ja que hi ha el tema de la llengua. Llavors, quan se’ns va oferir la possibilitat de la nova matèria ens vam posar molt contentes perquè es potenciés una àrea que feia temps que no s’havia afegit res de nou.
De seguida vaig tenir al cap unes quantes coses, i a partir d’aquí vaig muntar el programa basant-me en dues coses: l’esborrany del decret i allò que creia que us podria agradar a vosaltres i, pensant en el marc de competències que havia de respectar, vaig pensar: si jo fos alumne de batxillerat que és el que m’agradaria que m’expliquessin?
Quina va ser la part més complicada de fer aquesta classe?
La part més complicada de crear la classe va ser organitzar els trimestres, perquè sense l’experiència de tenir tres hores només per la matèria de cultura podien passar dues coses: o que em passés de llesta i posés massa matèria, o que em quedés curta. Després també és difícil aplicar-ho, és a dir, el paper ho aguanta tot, però un cop ho has de portar a la pràctica a classe, no és només explicar, has de pensar en una activitat que significa creació des de zero.
Què vols aconseguir amb aquesta matèria?
En el fons és una matèria molt transversal, perquè hi ha aspectes de llengua (expressions llatines, etimologia …) i temes que són més d’història, d’art, de societat, de literatura, i altres són de tradicions. El que vull pretendre és arribar als alumnes, i satisfer el que esperaven els alumnes.
Què és el que més t’agrada d’aquesta assignatura?
La veritat és que m’agraden totes. La part de llengua m’agrada molt, però justament perquè la faig sempre és la que li dedicaré menys temps, perquè això ja ho tenim per triplicat.
I sobretot m’ha servit per fer una revisió de com expliquem determinats temes, és a dir, gràcies a aquesta assignatura ens podrem endinsar més en els temes, per exemple, amb l’estudi de la guerra de Troia: tothom parla de la Ilíada i l’Odissea i parla de les generalitats, però ningú ha fet una aproximació així (lectura de La guerra de Troia de Robert Graves). Llavors clar, la gent diu que això deu ser molt important, però ningú mai ha llegit o ha concretat, gràcies a aquesta assignatura us endureu això.
Què representa per tu el món clàssic?
Per mi el món clàssic representa moltes coses: primer la meva vocació, perquè jo vaig triar la carrera de filologia clàssica, que ara es diu estudis clàssics sobretot pel tema de la lingüística. de fet, jo sóc llicenciada en lingüística, però tot el que és món clàssic per mi representa tota la producció que s’ha portat a terme amb aquestes llengües, per tant, sempre ha format part dels meus interessos. Per mi és l’origen de moltes coses de les quals avui en dia fem, pensem, escrivim, vivim … Per què estudiem història? Per què estudiem filosofia? Perquè abans, a Grècia, els savis i polítics no estudiaven matemàtiques, sinó que havien de preparar-se en continguts; són disciplines per als joves, perquè entenguin el passat i puguin esmenar els errors; la filosofia serveix també pel mateix. El món clàssic serveix per estudiar i trobar el sentit de les coses que encara avui pensem i fem.
Com creus que afecta el món clàssic en l’actualitat?
En tot, és cert que, des del punt de vista de l’especialista, veus detalls en tot, però qualsevol aspecte que quotidià que fem nosaltres també. Tot té referències a món clàssic: la manera en la qual partim les hores, els estudis, o la manera de dividir per edats continua igual. Al cinema, fixeu-vos en la quantitat de pel·lícules i de sèries de ficció en les quals hi ha guerres, amors, batalles, raptes … Per exemple, James Bond no deixa de ser un heroi, una mena de Mercuri o Hèrcules.
La cultura clàssica té repercussions en la nostra manera de fer i de pensar, en el cinema, la pintura, arquitectura … Per exemple, els productes de la cultura mediterrània són els que menjaven els romans, l’oli, el blat i el vi.
També les festes, els casaments, les defuncions, la religió, les joies, mil coses.
Hauries preferit fer grec?
A una escola sempre hi ha canvis, depenen dels programes oficials, o de les normatives, a vegades també depenen dels alumnes, i aquest any tenia molt clar que el grec no el faria. A més el grec és una matèria de continuïtat, si es fa a primer, s’ha d’oferir a segon. I el món clàssic és una matèria que s’acabarà a primer. Per tant, la pregunta mai me l’he plantejat.
Quina va ser la teva motivació per estudiar clàssiques?
Tenia 3 opcions; una que vaig prendre va ser un any abans de l’últim curs. Volia fer filologia catalana perquè en aquell moment començava l’anàlisi lingüístic, i era una especialitat on no hi havia gaire gent, llavors anava a haver molta feina. La facultat on estava feia hispàniques llavors vaig pensar en castellà i català, però em vaig decidir per clàssiques. Sempre m’havia agradat el llatí i el grec, llavors vaig tenir a un molt bon professor i em va agradar. I entre que m’agradava la docència una cosa i l’altra em vaig tirar de cap. I una mica també va ser triat en clau de feina, poder treballar de seguida, que de fet va ser així.
Creus que si algú vol ser professor és perquè ha tingut un professor que l’ha marcat?
Jo crec que hi ha 3 coses: primer de tot hi ha el teu caràcter, que et vas coneixent a mesura que penses en el teu futur professional, penses com em veuria aquest matí treballant, també la família és molt important a la presa de decisions. En el meu cas el meu pare és arquitecte i la meva mare és farmacèutica, però vinc d’una família que tant a una banda com l’altra hi ha hagut professors. Llavors era una disciplina que ja coneixia, que ja havia vist, per tant, això és un element molt rellevant. També el fet de tenir un molt bon professor; hi ha gent que no és molt simpàtica però que són bons professors i això la gent ho sap reconèixer. I aquestes són les que fan que un es decideixi per la docència.
