Sant Jordi és a tocar, així que us he fet dues recomenacions de llibres que m’han canviat la vida i com la visc
Jan Montoya
Aprofitant que s’acosta Sant Jordi, us vull compartir dos llibres que m’han agradat molt i que m’han marcat d’una manera o una altra. Això sí, tots m’han canviat la manera de veure el món i/o la manera de viure. Considero que us poden agradar a qualsevol de vosaltres i que, si els llegiu, els disfrutareu molt.
Dimarts amb Morrie, de Mitch Albom
Basat en fets reals, aquest llibre relata la història entre un alumne d’universitat, Mitch Albom, i el seu professor, en Morrie Schwartz. Una vegada Mitch es gradua, tots dos prometen seguir-se veient, però l’alumne perd el contacte i la seva relació es talla temporalment. Doncs bé, Mitch Albom és l’escriptor del llibre i, degut a la seva carrera professional de periodista esportiu, es va obsessionar i va perdre el nord per la feina. La seva vida va quedar completament condicionada per la seva feina, fins que un dia, en arribar a casa després d’un dels viatges de feina, veu a la televisió al seu professor al programa Nightline.
No obstant, l’aparició de Morrie no era casual, doncs li havien diagnosticat l’ELA i volia explicar-li al món els pensaments d’un home moribund. En aquell moment, Mitch recorda la profunda amistat que havia tingut amb el Morrie i l’alumne decideix tornar-lo a veure. En reunir-se, decideixen trobar-se cada dimarts i, d’aquesta manera, rememorar els “vells temps”. Al llarg dels dimarts la condició de Morrie va anar empitjorant, això sí, l’objectiu seguia essent el mateix: Que en Morrie donés la seva última classe al Mitch.
Mitch Albom va decidir gravar les lliçons de vida que el seu estimat professor li anava oferint, i va acabar publicant aquest llibre.
El recomano realment a tothom, sobretot a aquells amb empatia per llegir una història que commou i amb ganes d’aprendre de les famoses últimes lliçons d’en Morrie.
Filosofía en la calle, de l’Eduardo Infante
Si bé és cert que no ha estat mai un àmbit molt popular, els darrers anys la filosofia s’ha fet més amena i universal gràcies a sèries de televisió com Merlí i està guanyant bastant popularitat. Aquest llibre no és cap descobriment, ja que és molt popular, però m’interessa recomanar-vos-el ja que tracta temes molt universals. Eduardo Infante és un professor de filosofia quei va voler respondre preguntes i dubtes quotidians que podien tenir els seus alumnes des del punt de vista de diferents filòsofs. Així doncs, el llibre està separat en diversos capítols, cada capítol afronta preguntes com: ¿Com s’afronta la mort d’un ésser estimat? ¿Dir “jo també” és el mateix que dir “t’estimo”? ¿Serveix d’alguna cosa resar?
El fet que no tingui un fil conductor fa que puguis agafar qualsevol capítol sense seguir cap mena d’ordre. A més, cada capítol es fa molt amè i fàcil de seguir amb diverses històries, pel·lícules i quadres als quuals fa referència per fer més fàcil la lectura.
Tot i que és un llibre més encarat a l’àmbit acadèmic que l’anterior, és completament aplicable al nostre dia a dia i us pot incitar a canviar el vostre modus vivendi o la vostra manera de pensar.
