El jugador de l’Intercity explica què li ha aportat el pas per canteres de renom durant la seva trajectòria
Fet per Guillem Brambati i Eloi Martí
Nascut a Barcelona el 26 de març del 2001, Oriol Soldevila ja té experiència internacional amb tan sols 21 anys. Format al Sant Just, el seu recorregut l’ha portat a un dels seus millors moments marcant 3 gols al club de la seva vida. Ho viu amb tranquil·litat i té esperances de continuar creixent en els propers anys.
- Pels nostres lectors, com et definiries com a futbolista? I com a persona?
Sóc un futbolista que jugo sobretot en la zona d’atac, que té gol i últim passe. Puc rebre entre línies i en general sóc un jugador polivalent. És a dir, puc jugar a la banda, de mitja punta o inclús punta. Apart, sóc rematador i sacrificat per l’equip.
Com a persona em considero molt natural, m’agrada estar amb els meus. Sóc molt conscient que cal tocar de peus a terra. Continuo tenint els mateixos amics amb qui sovint estem de broma i ens ho passem bé.
- En la teva trajectòria hi figura la Unió Esportiva Cornellà, la cantera del Barça i la del Birmingham City. Què destacaries de l’organització de la cantera de cada entitat?
D’una banda, el Cornellà és juntament amb la DAMM un gran aparador i una cantera molt competitiva. Cada partit és una guerra i aprens a competir.
Respecte al Barça és la millor cantera del món. Ho he viscut des de dins i et puc assegurar que és digne d’elogi tenint en compte el que es fa abans, durant i després de cada entrenament.
En quant al Birmingham i la resta d’equips anglesos destaquen pel seu gran treball físic. Fan molta feina de gimnàs, els entrenaments són durs i tot està molt ben organitzat.
En resum, la primera és competitiva, la segona és la millor i la tercera és molt treballadora.
- Relacionat amb la cantera, creus que equips d’alt nivell com el Barça haurien de confiar més en les seves joves promeses?
Està clar que el Barça va tenir uns anys en que va confiar menys en el planter; així va ser quan hi vaig estar vinculat. Però precisament el Barça es caracteritza per apostar pels joves i moltes vegades s’hi atraveixen: si han de pujar un juvenil, ho fan sense problemes.
Tot i això, crec que en general s’hauria de confiar molt més en les canteres dels equips.
- Què t’ha aportat la teva experiència a nivell internacional, tant pel món professional com el personal?
Va ser una experìencia molt dura sortir de casa amb 19 anys. Vivia sol, però tot i les dificultats, em va fer madurar molt aviat. Em vaig haver de fer responsables de moltes situacions que sinó haurien recaigut en els meus pares. Em vaig fer més fort mentalment.
- Has pogut compaginar els estudis amb el futbol?
Sempre he sigut partidari de seguir amb els estudis i, de fet, quan vaig arribar a la Masia vaig continuar amb el Batxillerat. Me’l vaig treure amb bona nota i vaig accedir a la universitat. El primer any del nou curs se’m va fer complicat de compaginar-ho amb la Youth League, ja que viatjàvem entre setmana i durant el cap de setmana estava pendent del futbol. Així vaig continuar un parell de cursos però no és excusa, així que aquest any vaig decidir que havia d’esforçar-me, muntar-m’ho com fós, encara que sigui cursant menys assignatures.
I així estic. Acabo de finalitzar exàmens i me’n vaig sortint.
És important saber organitzar-se bé i trobar temps.
- Tens algun referent com a futbolista?
M’encanta David Silva. Algun dia m’agradaria jugar amb ell, tot i que és molt difícil. Et podria dir Messi o Neymar, però David Silva és un jugador diferent. M’encantava ja des de petit ja que jo em movia en posicions similars dins del camp.
- Algun esport que t’agradaria jugar que no sigui el futbol? I algun idol fora de l’àmbit del futbol?
Sóc un gran aficionat al món de les motos, així com la pràctica de l’esquí. Tot això em ve de família.
En quant a ídol fora del futbol, ho tinc clar: el meu pare.
- Segueixes la Kings League? Què et semblen aquestes noves iniciatives de nou futbol com la de Gerard Piqué?
Sí, la segueixo, de fet m’encanten aquestes iniciatives. M’agrada molt que vagi tan bé. Al principi tenia els meus dubtes però penso que ho han sabut organitzar molt bé; estan sabent diferenciar el món del futbol profesional del show, però a la vegada hi ha gran nivell. És una oportunitat per a jugadors de categories inferiors o semiprofessionals.
- Recentment has tornat al mercat espanyol, fitxant per l’Intercity. Què et va atreure d’aquest projecte?
És un club que no és conegut, però que porta 5 anys d’història i 4 lligues quasi seguides. Volen anar cap amunt i a mi em recorda el cas de l’Andorra. Tenen la intenció d’arribar a 2a amb un gran projecte esportiu i potencial econòmic.
De moment ens està costant adaptar-nos a la categoria però anem pas a pas i tenim esperances que ens en sortirem en els playoffs.
- El món del futbol és complexe per fets com tenir un representant, saber els teus límits, les possibilitats de lesions greus… Què recomanaries a un jove jugador amateur que volgués emprendre i dedicar la seva carrera en aquest món?
Jo recomanaria tenir carisma i rodejar-te de les persones adequades, en primer lloc de la teva família i si es pot, d’un representant professional.
És un món molt complicat, cal tenir calma i escollir les persones més adquades.
- Com et vas sentir després d’anotar el hat-trick recentment contra el Barça a la Copa del Rey? Creus que aquesta actuació pot ser un punt d’inflexió per la teva carrera o per un futur proper?
Va ser un somni, una bogeria. Unes sensacions i emocions difícils d’explicar, és el més bèstia que he sentit mai.
Respecte a les possibles repercussions, està clar que sí que n’hi poden haver perquè hi ha hagut un canvi radical en tots els sentits, però intento no pensar-hi molt ja que tinc contracte vigent amb l’Intercity. Això està en mans del meu representant i ja es veurà què passa a final de temporada.
- Com han viscut a casa tota aquesta la teva “explosió” de popularitat arrel del partit de copa contra el Barça? I tú, com gestiones tota aquesta situació de ser famós? Et paren molt pel carrer?
Ho han viscut de forma apassionada i s’han emocionat al meu costat. Són molt culés, així que imagina’t. Sí que és veritat que ha sigut un canvi d’un dia per l’altre, ha tingut una repercussió al·lucinant en tots els nivells, però tot i això només es preocupen per mi, perquè toqui de peus a terra i continuï treballant.
En quant en la meva situació va ser un canvi bestial. A Alacant tothom va veure el partit. Mentre abans podia treure el gos o sortir amb els amics de l’equip, després del partit va ser una bogeria, però és el que hi ha. Ho he viscut molt tranquil i de manera normalitzada.
- Com ha estat el suport de la família mentres estaves a fora? L’has notat molt?
Sóc bastant proper amb els meus pares i quan estava a fora fèiem sovint videotrucades per parlar sobre com havia anat l’entrenament o el partit del mateix dia.
He estat bastant en contacte amb ells, de la mateixa manera que amb la meva parella. Parlem sovint i em ve a veure sempre que pot.
- Alguna vegada, has patit o has notat ansietat degut a la pressió?
Quan era petit i jugava al Sant Just o al Cornellà contra els líders de la categoria em costava moltíssim gestionar la pressió, em posava molt nerviós.
A mesura que vaig anar creixent ho vaig anar normalitzant i relativitzant, fins al punt que els meus familiars es sorprenen de com ho porto ara en moments propers als partits.
Ha estat un canvi radical en aquest sentit.
- Què recomenaries per tots aquells esportistes joves que estan en una situació d’aquest tipus?
Recomanaria intentar ser fort mentalment; confiar en un mateix.
En els moments difícils cal seguir treballant i esforçant-se al màxim per donar la talla.
- T’agradaria tornar al Barça?
Està clar que és el club de la meva vida i si sorgeix una oportunitat, tot i que s’haurien de valorar molts aspectes, però estaria encantat.
- Parlant del Barça, fa poc va guanyar la Supercopa d’Espanya… i està tornant a jugar amb un molt bon joc… Com el veus per afrontar els títols que li queden?
Doncs la veritat, el veig molt bé. El club ve d’anys que generava molt dubtes però actualment el veig molt més efectiu, perillós al davant i contundent al darrere.
M’agrada com s’està treballant i espero que segueixin en aquesta línea.
- On et veus d’aquí 10 anys? Què t’agradaria fer després de la teva carrera esportiva?
Espero que siguin 15… És una pregunta que a hores d’ara és complicat de respondre, ja que no l’he plantejat detingudament. De totes formes tinc clar que m’agradaria seguir relacionat amb el món del futbol, ja sigui com a representant o dins d’una estructura organitzativa d’un club, però no com a entrenador.
