Aquest any, el millor esdeveniment esportiu ve acompanyat de polèmica per la seva localització: Qatar
Fet per Guillem Brambati i Eloi Martí
La Copa Mundial de Futbol de la FIFA Qatar 2022 és la vint-i-dosena edició en el fútbol masculí. La competició va començar el 20 de novembre i la gran final es disputarà el 18 de desembre a Qatar, que va aconseguir els drets d’organització el 2 de desembre de 2010.
El partit inaugural va enfrontar Qatar contra Ecuador, que va resultar guanyador. Un dels primers partits amb polèmica va enfrontar Iran contra Anglaterra, en el qual els jugadors de la selecció d’Iran no van cantar el seu himne en protesta per la mort de Mahsa Amini, que va ser arrestada per no portar el hiyab i, a continuació, brutalment torturada fins que va morir.
https://www.instagram.com/p/ClRb3rup2Vm/?igshid=YmMyMTA2M2Y=
El mundial de Qatar és un dels fets més importants del 2022 pels següents motius: en primer lloc perquè el futbol es un dels esports més seguits arreu del món amb 3.500 milions de seguidors; a més, en aquesta competició s’apleguen molts seguidors de diversos indrets i es barregen cultures i tradicions de diferents països. A part, es pot percebre un bon ambient, ja que tots els aficionats que hi assisteixen tenen una passió en comú: el futbol.
D’altra banda, un esdeveniment d’aquesta mena permet descobrir la cultura del país amfitrió, la seva gent, els seus costums i espais. I en aquest punt, just quan enfoquem de prop on es celebra aquest mundial (Qatar), és on ens preguntem si estem davant del torneig de futbol per excel·lència o de la gran vergonya. I és que la selecció de la candidatura de Qatar com a organitzadora va néixer amb polèmica des de l’inici. Les sospites de corrupció i manipulació en el procediment d’elecció va generar dubtes encara no resolts.
Però més enllà de l’anterior punt, Qatar destaca per ser una dictadura en tota regla. Potser els seus habitants viuen prou bé (amb els diners del petroli), però a costa de tenir molts drets limitats (sobretot en el cas de les dones). Hi ha limitació de premsa i el règim censura què es diu d’aquest país. També destaca, en negatiu, la nula legislació de drets laborals que el país tenia fins fa molt poc. Quan un treballador arribava a Qatar per optar a treballar com a paleta, automàticament se li retirava el passaport fins que el capatàs considerés que havia acabat l’obra. De fet, s’estima que prop de 6.000 treballadors han mort construint els estadis.
Algunes seleccions han mostrat gestos de protesta, com ara Alemanya. Però tant Qatar com la FIFA ho han prohibit. Així que, amb la distància i un cop la pilota ha començat a rodar, cal preguntar-nos què hem de fer: celebrar els gols o denunciar la vergonya? Sigui com sigui, potser serà el primer mundial on el veritable triomf serà fer obrir els ulls a la gent sobre quin règim és Qatar i què cal per millorar.
