Laia Sabaté Munté
Per als joves que estem interessats en el periodisme, poder aprendre de professionals amb anys d’experiència és una excel·lent oportunitat. I qui millor per entrevistar que Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967), periodista i escriptora, que acumula 32 anys d’experiència a Catalunya Ràdio amb diferents responsabilitats; i que compta amb 4 llibres publicats i un més en camí. Actualment, és directora i presentadora de l’espai Catalunya al dia (Catalunya Informació). Romagosa és una gran professional i alhora una gran persona, que ens ha dedicat el seu temps per parlar-nos de la seva vivència en el món del periodisme. Ho ha fet en una entrevista que ha tingut lloc a l’Escola Pia Nostra Senyora, amb la qual manté un vincle ja que és on la seva filla va cursar el batxillerat.
Què caracteritza un bon periodista?
El que caracteritza un bon periodista és la curiositat, l’empatia i la capacitat sempre de fer-se preguntes i d’intentar buscar les respostes. És a dir, si no ets curiós, no pots ser periodista. També, cal que siguis empàtic, perquè hauràs de relacionar-te amb molta gent.
És important no explicar una cosa des d’un sol punt de vista. Cal parlar amb tots els agents d’una notícia, per contrastar cada detall i cada informació, i mostrar a l’oient o lector tots els punts de vista possibles; la gent tindrà prou capacitat per pensar el que vulgui. L’objectivitat no existeix mai al cent per cent, però és bàsic intentar aproximar-nos-hi el màxim possible.
Per altra banda, un periodista ha de saber fer moltes coses, ser útil. La tecnologia avança i el periodisme també ho fa, per tant, un bon periodista aprèn i sap adaptar-se.
Com ha de ser el periodisme exercit des d’un mitjà públic com Catalunya Ràdio?
El periodisme exercit des dels mitjans públics s’ha de caracteritzar per ser un bon servei públic que dona resposta al dret de la gent d’estar ben informada. Per tant, des d’un mitjà públic no pots manipular, enganyar, tergiversar, no pots dir coses només a favor d’un color polític perquè depens, com a mitjà públic, del Parlament, on hi ha representats tots els partits polítics que la gent ha votat. És per aquest motiu que nosaltres depenem de tothom, amb el benentès que hem de ser el màxim de rigurosos i explicar els diferents ítems i opinions.
En el nostre cas de Catalunya, un mitjà públic també ha de treballar per la llengua i la cultura però no pot deixar de banda els temes que més interessen la gent, que són més comercials. Hi havia una època en què es pensava que els temes més comercials només s’havien de fer a la privada, però si només féssim els temes més històrics i contundents ens quedaríem sense audiència. Per tant, s’ha de fer un mixt: d’una banda, has de fer coses que com a mitjà públic tens l’obligació de fer (defensar la llengua, parlar de memòria històrica) i, de l’altra, has de fer entreteniment i informació perquè la gent es distregui.
“El periodisme exercit des dels mitjans públics dona resposta al dret de la gent d’estar ben informada”
Marta Romagosa
Davant el creixement de les xarxes socials, el soroll mediàtic i les fake news, quina és la importància del periodisme?
Davant les fake news, és bàsic el paper del periodista. Ara mateix qualsevol persona amb un telèfon mòbil amb càmera incorporada pot fer de periodista des d’on vulgui. Però de la mateixa manera que tots podem fer de periodistes, també tots podem manipular. Com més força tenen les xarxes socials, més capacitat tenen d’enredar-te. La bretxa entre la veritat i la mentida cada vegada és més ampla. Apareix, també, el periodisme del clic, que es basa en la creació de titulars que no tenen res a veure amb el que explica la notícia, només amb l’objectiu de rebre lectors a la web. És important la figura del periodista, que és qui ha de contrastar, verificar i parlar amb les diferents fonts. El periodista sempre ha d’anar a la font principal.
“La bretxa entre la veritat i la mentida cada vegada és més ampla”
Marta Romagosa
La intel·ligència artificial deixarà sense feina el periodista o, pel contrari, serà més necessari que mai?
La intel·ligència artificial podria arribar a fer mal, però de moment encara és molt simple. S’han fet algunes proves en certs països. Per exemple, es va crear un avatar amb intel·ligència artificial d’una dona del temps. Ha passat també en un altre país amb un presentador de televisió. Està passant que en els Telenotícies les càmeres ja funcionen sense cap realitzador darrere, tot va per un sistema robotitzat. En els temes mecànics la intel·ligència artificial ens pot ajudar. Però no es pot suplir mai un periodista, perquè com et pugui explicar jo una cosa, l’empatia que jo tingui, el to que hi posi, les bromes que pugui fer, tot això la intel·ligència artificial de moment encara no ho podrà fer. També cal tenir en compte que darrere d’aquesta intel·ligència artificial hi ha algú que la programa i que, per tant, necessites les persones.
El futur és tenir una marca pròpia en qualsevol àmbit, per fer-nos diferents dels altres i que cap màquina no ens substitueixi. Per tant, hem de tenir personalitat i un punt de vista propi. Així tindrem més possibilitats de sobreviure a la intel·ligència artificial, que d’altra banda, hauríem d’utilitzar per facilitar la feina i no per substituir-la.
Quan neix la teva fal·lera pel periodisme? Quins són els teus inicis?
Jo em plantejava tres opcions professionals, una de les quals era el periodisme. Com que tenia la imatge dels paparazzis i els famosos apartant-los, em vaig decantar per ser hostessa d’avió. Aleshores va caure un avió a Madrid i em va impactar tant que vaig enviar una carta a l’aeroport Madrid-Barajas indicant tot el que jo podia aportar com a hostessa. Una carta que em van contestar i que encara conservo.
En aquell temps, feia teatre al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat i vam representar La Ventafocs. A Ràdio Cornellà ens van convidar a parlar sobre el muntatge a mi i a altres companys. Quan vaig ser dins de l’estudi, vaig veure com s’encenia la llumeta vermella i em vaig posar els cascos, ho vaig tenir clar: “Jo vull fer això”. Justament a Ràdio Cornellà és on vaig fer les pràctiques.
Més endavant vaig participar en un camp de treball de periodisme que dirigia Catalunya Ràdio. Des del primer dia ens van dir que ser-hi no era sinònim d’entrar a treballar-hi. Fèiem reportatges arreu de Catalunya, com ara a Escaladei. En acabar el camp de treball, vaig rebre una trucada del director, que volia parlar amb mi. Vaig començar exercint com a reportera al Baix Llobregat i l’Hospitalet, després a la ràdio fent contrast amb un altre presentador. Em considero una formigueta.
Com ha influït el periodisme a la teva vida?
Al cent per cent. Probablement jo no seria la mateixa persona, perquè he conegut i he parlat amb molta gent que si no hagués treballat en mitjans de comunicació no hauria conegut. I tinc claríssim que per moltes entrevistes a polítics i personalitats que hagi pogut fer, el millor sempre m’ho han donat les persones anònimes. Per exemple, quan he fet un programa dedicat a familiars de persones que s’han suïcidat el que he après d’elles no ho explica cap llibre ni cap classe magistral. El que et diuen aquelles persones equival a una altra vida. El periodisme m’ha fet millor persona i, com que la meva passió era la ràdio, poder-me dedicar al que realment m’agrada no té preu. Però la meva trajectòria periodística no ha acabat, tinc la intenció de fer més coses, dur a terme altres projectes.
