Per Yael Vidal Blay i Laia Sabaté Munté
Maria Dolors Gil Martín és una dona de vuitanta-tres anys, nascuda el 1941. Es va criar a l’extraradi de Barcelona, una zona molt tranquil·la que li va permetre gaudir d’una infantesa molt feliç jugant al carrer. A continuació, ens explica com s’entretenia durant la seva infància i joventut.
Com et diverties, quan eres jove?
Nosaltres passàvem el temps jugant al carrer. Jugàvem a la xarranca, encara que li dèiem “rayuela”; també a vendre, a cromos picant amb la mà, perquè giressin i fèiem piles; i a una espècie de beisbol, encara que nosaltres no li dèiem així, li dèiem “la pala pilota”. Com vaig néixer a la postguerra, el 1941, també jugàvem molt a les guerres.
Com descobries els nous jocs?
Normalment, descobríem els nous jocs perquè, com jugàvem tots junts, els nens més grans ens ensenyaven i ens anaven introduint les noves activitats.
Quins eren els jocs més famosos?
Els que he mencionat eren els més famosos, encara que també hi havia un molt popular que es deia “churro, media manga, mangotero”. No hi havia massa joguines, però després sí que van venir els patinets i els estels. Utilitzàvem les “caniques”, les baldufes i les xapes, amb les de les cerveses i gasoses.
Jugaves amb els teus pares?
No, només nosaltres, ja que els pares estaven treballant i les mares a casa; tot i que alguna treballava. Normalment els pares no jugaven.
Et vigilaven els pares mentre jugaves?
No ens vigilaven, perquè no calia. El carrer era com un poble, no passaven cotxes ni passava res. Simplement, les àvies et cridaven a l’hora de dinar, per anar cap a casa. En sortir de l’escola anàvem al carrer una estona i després l’àvia ens cridava per a fer els àpats.
Com t’entretenies, si estaves sola a casa?
Llegint contes, pintant, jugant amb les mans i les cuines. Però recordo que normalment els jocs es feien fora i en grup.
T’agradava anar a ballar?
Jo no era de sortir a ballar, era més de sortir d’excursions. Em vaig fer d’un grup excursionista i dels “Girls Scouts”. Sortíem els dissabtes, teníem reunió al cau i fèiem exercicis. A vegades, jugàvem als jocs de ciutat; ens posaven senyals arreu de la ciutat, del barri, i havíem de buscar les coses que havien amagat. Una vegada al mes fèiem una excursió de muntanya, on apreníem a fer nusos, a ser molt curosos a la muntanya i a no llençant-hi res.
Com avisaves als teus amics per anar a jugar?
Al sortir de l’escola, després quan ets més gran la cosa canvia perquè tens més deures i costa més quedar. Si es feia fosc, no podíem sortir al carrer.
