Per Martina Ayllon
La Maria José Soler, amb 79 anys ha aconseguit una formació molt privilegiada a diferència del que era més típic en l’època de la postguerra: Magisteri, Treball social i Dret.
- Quin any vas néixer?
Vaig néixer l’any 1943.
- En quina situació vas néixer, tant familiar com social o política?
Tenia una situació a nivell familiar i social molt bona, per l’època en la que vivia, la postguerra.
- Tenies una familia nombrosa o ereu pocs a casa?
Tenia una gran família, érem cinc germans, la majoria noies.
- Com recordes la teva infantesa?
La recordo amb molt carinyo i tendresa.
- Creus que era molt diferent a les infanteses actuals, perquè?
Era diferent en el sentit que vivíem en un poble, jugàvem al carrer amb allò que teníem…
- Vas tenir moltes dificultats a l’hora de poder estudiar, els teus pares et van ajudar, s’hi van oposar?
La meva família no em va posar cap problema, els meus pares em van ajudar molt i vaig poder estudiar magisteri, que era el que m’interessava.
- Com vas viure la dictadura, com et va afectar a tu i a la teva família?
Ni al meu poble ni a casa meva es parlava de la dictadura, no era un tema agradable i llavors ningú en parlava.
- Com va afectar la dictadura franquista a la teva educació?
Tant en l’educació religiosa com política va haver una afectació en relació amb la llibertat; no podiem manifestar lliurement el que pensavem.
- En ser una dona en aquells temps creus que era més difícil poder estudiar allò que volies, que no estava ben vist que les dones rebessin educació com els homes?
En el meu cas no, vaig tenir molta sort i dins el meu entorn no hi havien tantes diferències d’oportunitats com es podien trobar en general en la meva època.
- Quines carreres/estudis vas fer i de què vas acabar treballant posteriorment?
Vaig començar estudiant magisteri, posteriorment vaig fer treball social i amb aquests estudis vaig poder treballar a l’Hospital de Bellvitge, i per últim vaig estudiar Dret i vaig exercir durant cinc anys.
- Vas tenir fills? Si és que sí, com va afectar aquest fet a la teva situació laboral tenint en compte el paper que tenia la dona en aquella època?
Vaig tenir un fill amb 30 anys i no va afectar gens a la meva situació laboral, ja que vam rebre ajuda domiciliària i vaig poder seguir treballant com ho feia habitualment.
- Les teves germanes o amigues van poder estudiar i treballar igual que tu o van trobar més dificultats o barreres a l’hora de fer-ho?
Elles, totes majors que jo, no van voler estudiar, encara que els meus pares les haguessin ajudat de la mateixa manera que ho van fer amb mi.
- En quina situació et trobes actualment? treballes, estàs jubilada, tens hobbies…?
Actualment estic jubilada i tinc hobbies com l’aiguagym, jugar i aprendre el màxim de bridge…
- T’hagués agradat estudiar alguna cosa a la que no hi vas poder arribar, o estàs satisfeta amb allò que has aconseguit?
Estic molt satisfeta amb allò que vaig estudiar, penso que aprendre és el més important de tot i que mai hem de deixar de fer-ho.
- Què penses de la gent jove, creus que tenen més oportunitats?
Si, tenen més oportunitats sobretot gràcies a la digitalització i al desenvolupament informàtic que s’està duent a terme.
- Quin missatge els enviaries?
Jo els hi diria que es formessin el màxim possible aprofitant tot el temps que tenen, que estudïin molt per a tenir el millor futur possible i que facin coses com l’esport per poder desconnectar i mantenir-se en forma que és molt important per la salut mental i física.
