En Luis Dos Santos es jubila després de ser professor d’educació física a l’escola Pia Nostra Senyora més de 30 anys
Ell, a més de ser professor d’educació física, ha estat tutor del grup de 4t de la ESO i ha estat organitzant activitats com la pujada a Montserrat o El caliu que s’han estat fent cada any a l’Escola Pia Nostra Senyora. Porta 37 anys treballant en l’àmbit escolar.
Com va començar la teva trajectòria al món de l’esport?
Des de petit m’agrada molt. Vaig començar fent gimnàstica esportiva a l’escola i després vaig passar al futbol sala, esport que m’encanta i al qual hi he estat vinculat molts anys com a jugador i entrenador.
Quan i com et vas adonar que era el què t’agradava?
Vaig començar fa molts anys, ajudant en una activitat extraescolar de gimnàstica esportiva i la veritat és que vaig descobrir que ensenyar els nois/es em motivava molt.
Quin any vas entrar a treballar a l’escola?
L’any 1985.
Creus que han canviat molt els alumnes que has tingut amb el pas dels anys?
Crec que tot ha canviat. Els joves, igual que la resta de la societat, han canviat, és llei de vida. Crec que cal adaptar-se al moment actual.
Quins valors com a professor creus que has anat adquirint durant els teus anys d’ensenyament?
– Empatia, per posar-nos en el lloc dels nostres alumnes.
– Dedicació: és important invertir el temps que el nostre treball requereix
-Responsabilitat: per poder fer tot allò que hem de fer.
T’hagués agradat dedicar-te a alguna cosa diferent?
La veritat és que no. Considero que poder dir que després de tants anys segueixo treballant amb la mateixa il·lusió deixa clar que estic fent el que m’agrada i això no té preu. Tinc molta sort.
Ens podries parlar de la pujada de Montserrat, una activitat que portes organitzant anys?
La pujada és una activitat que porten des del departament d’Educació física conjuntament amb l’AFA. Ja fa 36 anys que la fem i estic segur que és una activitat molt lligada a la nostra escola. Està pensada per alumnes des de 3r d’ESO fins a segon de batxillerat a la qual es poden afegir pares, amics i exalumnes. És una activitat diferent amb un objectiu molt clar: fer caliu entre tots i que tot el grup pugui arribar a fer tota la pujada. No és una competició. L’objectiu no és veure qui arriba primer sinó que tot el grup pugui fer el cim. Després de tots els anys que portem fent-la hem aconseguit una organització que ens facilita molt la pujada. Hi ha un grup de pares que s’encarrega dels cotxes escombra, l’avituallament i els controls en les diferents parades. També comptem amb un grup de professors que m’ajuden de manera incondicional -aquí haig de fer una menció especial a la Teresa López, companya i gran amiga que m’ha ajudat sempre-. M’agradaria aprofitar per convidar-vos a tots a la pujada d’aquest any que serà la XXXVII i la farem el dia 12/13 de maig.
I El Caliu, sobre què anava aquesta activitat?
El Caliu era la festa de l’escola, una activitat de germanor per tots els alumnes i pares de l’escola. Va començar a fer-se en diumenge al matí a les instal·lacions de l’escola Pia d’Alella on feien activitats esportives i lúdiques per acabar amb una gran paella per tots els assistents. Amb els anys, i per facilitar l’assistència de més famílies, es va passar a fer-la el dissabte al matí a les instal·lacions de l’escola amb una implicació molt directe de totes les activitats extraescolars. Es feien tallers oberts a tothom, pares, alumnes, germans, petits i amics. Malauradament, des de la pandèmia no hem pogut fer-la.
Què és el que creus que trobaràs més a faltar d’aquesta professió?
Sense cap dubte els companys i el dia a dia amb els nois/es.
