Tots coneixem la famosa llegenda de sant Jordi. Una llegenda que ens explica la història d’un poble terroritzat per un drac i el jove cavaller que salva a la princesa, matant a la ferotge bèstia. Però realment sabem d’on prové aquesta llegenda? I si té alguna part real?
La llegenda de sant Jordi
El drac, amb el seu alè fètid i verinós, matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. Els cavallers més valents van intentar donar-li mort, però el drac els vencia amb facilitat. Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia, cosa que va calmar el drac i va deixar tranquils els montblanquins. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants de la vila, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l’encarregada de fer el sorteig. Enmig de la plaça, voltada de tot el poble, la mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanquí destinat al sacrifici. Era el seu! Tothom va esclatar en plors, però la princesa va sortir a complir la seva sort. Es va acomiadar dels seus pares, de la gent de la cort i del poble, i se’n va anar cap al bosc, al cau del drac. El bosc era bell i flairós, però la donzella no feia altra cosa que encomanar-se a Déu, tenint per ben arribada la seva hora. Però de cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu. La princesa va pregar al cavaller que no s’exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la. En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l’ala esquerra, a l’indret on tenia el cor. Llavors el cavaller va demanar a la princesa el seu cenyidor. El va agafar i amb aquella cinta va fermar el drac pel coll i va dir a la princesa:
–Preneu aquest lligam, el drac està vençut i us seguirà com un anyell.
Enmig de la plaça de Montblanc els esperava tot el poble. Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s’havia fos, va néixer a l’acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa. I entre els crits de joia de tot el poble de Montblanc va sortir per la porta de la muralla, que encara avui és coneguda pel nom de portal de sant Jordi.
(Llegenda de Sant Jordi publicada al Cavall Fort número 833/834, de l’abril del 1997.)
L’origen de la llegenda
Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec, nascut a Israel l’any 270. El sant va ser educat en el cristianisme i va morir com a màrtir, al no rebutjar a la seva fe l’any 303 a la regió Bitínia. I anys més tard va esdevenir sant.
La imatge del sant es va fer molt famosa a l’occident al segle XI durant les croades, però no va ser fins a l’any 1246 que Iacopo da Varazze va començar a difondre la Llegenda àuria, un llibre que contenia centenars d’històries de sants, entre les quals es trobava la llegenda de sant Jordi i el drac. A partir d’aquell moment el mite es va començar a popularitzar per tota Europa. Donada la seva fama va ser nomenat patró de moltes regions, concretament a Catalunya n’és patró des del segle XV.
Versió catalana de la llegenda
La versió catalana no té moltes variacions, a part de certs canvis de localització, el canvi més important és la part de la rosa. En aquesta versió, quan maten al drac, creix un roser de la sang del drac i sant Jordi li ofereix una rosa a la princesa.
Tradició actual
La tradició de regalar una rosa a la teva parella per sant Jordi, ve de molt lluny, tot i que al principi no tenia res a veure amb sant Jordi. Des del segle XV a Barcelona, al voltant del Palau de la Generalitat, se celebrava la Fira dels Enamorats, un dia en el qual hi havia parades de roses pel carrer. Es creu que aquesta tradició és original dels romans i més tard es va cristianitzar. En coincidir aquestes dues celebracions, la de sant Jordi i la dels enamorats, es van barrejar i es van ajuntar, i des del segle XV fins avui en dia considerem sant Jordi com el dia dels enamorats de Catalunya.
Tot i que la tradició de la rosa és molt antiga, la tradició del llibre no ho és tant. Al principi del segle passat, un escriptor valencià va proposar de fer una festa per promoure la lectura i els llibres. Després de moltes dates es va decidir fer el dia 23 que coincideix amb la mort del dramaturg William Shakespeare.
Així doncs cada 23 d’Abril la gent surt al carrer a compra llibres i roses. Tot i que originalment només l’home rebia un llibre i la dona una rosa, en l’actualitat ha canviat i cada cop és més comú que tant l’home com la dona acabin el dia amb un llibre i una rosa cadascun.
Per: P. Colomer
