Tina Martí i Marta López
L’obra de La Metamorfosi de Franz Kafka és una obra imprescindible que et transportarà a un món surrealista i introspectiu. Ambientada en un escenari d’alienació i estranyesa, segueix la vida de Gregor Samsa, un home que es desperta una matinada convertit en un insecte grotesc. A través d’una prosa vívida i evocadora, Kafka ens submergeix en les profunditats de la condició humana, tot explorant temes com la identitat, la soledat i la relació amb els altres. És una lectura absorbent que et deixarà reflexionant llargament després de llegir l’última pàgina
Per entendre la complexa obra de Kafka, s’ha d’entendre la seva vida personal, ja que La Metamorfosi és un reflex de què sentia el seu autor. Franz Kafka va néixer a finals del segle XIX a Praga. Kafka era una persona molt sensible que per l’època que vivia era incomprès i ningú prenia seriosament la seva obra literària. Era un home solitari, que sentia molta devoció per la seva família. Tot i així, hi tenia una relació complicada amb ells, sobretot amb el seu pare amb qui no s’hi avenia gens. Tant les seves relacions familiars com la imatge que el protagonista, el Gregor, tenia d’ell mateix apareixen reflectides dins l’obra
L’obra s’inicia quan de sobte, un matí, a casa de la família Samsa, el fill gran de la família, Gregor Samsa, ha d’anar a treballar com cada matí, però s’adona del nou cos que ha adoptat, i és que s’havia convertit en un insecte monstruós! Quan la família veu l’animal fastigós en què s’ha convertit el seu fill el rebutgen immediatament i el tanquen a la seva habitació. La responsabilitat d’en Gregor fins ara havia estat la de portar diners a casa per a la subsistència d’ell i de la seva família, però el fet que s’hagi convertit en un insecte li impedeix assistir a la feina i, per tant, guanyar els diners. Finalment, acaba convertint-se en una càrrega per a la seva mare i sobretot per al seu pare. Així doncs, l’única persona que el té en compte i es preocupa d’ell és la seva germana petita, Grete, la qual li porta menjar i l’intenta cuidar. Va passant el temps i la dinàmica no canvia, en Gregor continua reclòs per part de la seva família; no el poden ni mirar, ja que el menyspreen i això causa que Gregor s’endinsi en un estat profund d’aïllament i de pena. A en Gregor, tancat a la seva habitació, ni tan sols el poden mirar, però no perden l’esperança que torni a ser el que era. Després d’un seguit d’incidents que deixen sense esperances a la família Samsa que en Gregor torni a ser el que era, el castiguen i finalment mor per la manca d’aliments que no prenia per voluntat pròpia. En morir en Gregor, la família està trista, però està més contenta perquè ja poden canviar-se de casa i estalviar més; desapareix “el problema” i hi ha una certa “renovació” en la família. Sense la càrrega del Gregor, la família pot progresar.
Una vegada llegida l’obra junt amb la vida de l’autor podem comprendre la similitud que existeix entre la metamorfosi de Gregor Samsa i Kafka. La metàfora que es forma fa que tant Gregor com Kafka es veiessin de la mateixa forma, fastigós, una càrrega i una molèstia. La família Samsa és igual que la família Kafka en relació amb els dos protagonistes, el pare que s’autoproclama el cap de la família com la germana que és l’únic individu que el comprèn.
Tot i els anys que fa que l’obra va ser escrita, aquesta continua perdurant en el temps, sent un clàssic essencial a estudiar en la literatura. La veritat és que l’obra no ha perdut la vigència , sinó que ara, més que mai, s’esmenten molts conceptes que guarden molta connexió amb la realitat en què vivim avui en dia, com per exemple, l‘intent de matar l’autenticitat i les peculiaritats de l’individu, l’alienació de l’individu davant la societat, davant del sistema o el rebuig per part d’aquesta si no encaixes dins d’aquest engranatge preestablert, on el treball i els diners són el veritable motor del món.
