La indústria del modelatge o la indústria dels trastorns alimentaris?

Actualment, els trastorns de la conducta alimentària són molt freqüents en les models de moda, com a conseqüència que s'enfronten a una pressió molt forta perquè el seu cos pugui encaixar dins de l'ideal de bellesa actual, un cos molt prim.

deordres alimentaris (pixabay)

L’índex de massa corporal actual està molt per sota del que es considera saludable i dos de cada tres models de moda femenina diuen que fan estrictes dietes i alguns mètodes per controlar el seu pes. Això es deu a una competitivitat molt alta en aquest àmbit. La revista eating disorders ha publicat un estudi amb l’objectiu de fer saber dades sobre la incidència d’aquests trastorns en les models de moda femenina i es va poder observar que aquestes models pateixen molt més risc de tenir anorèxia nerviosa i bulímia nerviosa. Pel fet que les models solen tenir hàbits alimentaris desordenats, molta pressió per mantenir un cert físic i moltes d’elles fan servir dietes estrictes, exercici excessiu, la utilització de laxants i vòmits després dels àpats.

 

Entre un dels casos més impactants està el de l’Isabelle Caro, una model francesa que es va donar a conèixer després d’una sessió de fotos per una campanya anomenada no anorèxia. La model va arribar a pesar 25 kg amb una estatura de 1,68 m. Desgraciadament, l’isabelle va morir l’any 2019.

Recentment, Victoria’s Secret va llançar la seva col·lecció mitjançant una desfilada, en el qual, les models eren dones de tota mena, mostrant la bellesa real de tots els cossos. Aquesta desfilada va ser molt aplaudida, ja que van aparèixer models discapacitades, les quals han estat sempre excloses per no tenir el cànon de bellesa establert per la societat.

Aquest és un fenomen que, tot i que ha passat durant molts anys a la indústria de la moda, es continua lluitant per la inclusió dins d’aquest món tan exigent. Algunes marques estàn començant a prendre consciència d’això, i, fent campanyes amb models amb cossos no normatius però encara queden moltes altres que no ho han fet i han estat molt criticades per això. Un exemple és Zara amb l’eslògan “estima les teves corbes”. Una cosa per allò que la marca va ser durament criticada, ja que les models eren totes amb cossos normatius.

 

En conclusió: el problema no el tenen les models, ni de bon tros. El problema està en els cànons de bellesa poc saludables que hi ha actualment

 

Júlia Roca Gomis.