La història moderna del IEMEN
L’any 1967 les tropes egípcies i britàniques van marxar oficialment del Iemen. Aquest fet va ser clau per la història futura del Iemen, però en aquell moment va ser un gran pas per la llibertat del país. Aquell mateix any es va crear el Iemen del sur, oficialment conegut amb el nom de República Democràtica Popular del Iemen. No va ser fins 3 anys més tard, l’any 1970, que al territori del nord es va unificar creant la República Aràbiga del Iemen del Nord. L’any 1972, aquest territori es va veure submergit enmig de la guerra freda. El sud del país rebia ajuda de la URSS. Per altra banda, el nord rebia finançament i estava influenciat per els EUA. Aquesta gran polarització i el constant finançament va provocar que es lliuressin diverses guerres dintre el territori, on el sud tenia la iniciativa.
Aquesta divisió va durar més de 15 anys, fins que l’any 1990 el país va aconseguir la reunificació. A partir d’aquí començaria una de les èpoques de major terror viscudes en el territori. Ali Abdullah Saleh va ser escollit el primer president de la història moderna del Iemen, l’any 1990.
Durant els primers anys semblava que el país prosperava, tot i la corrupció del president i de molts dirigents polítics. Però al nord del país, a les muntanyes frontereres amb Aràbia Saudita, s’estava començant a cultivar el que en un futur seria el detonant de la guerra civil.
Mapa Politíc Iemen
Per entendre el començament, la població xiïta representava només el 25% del país, i no gaudien de representació en el marc polític del país. Aquí sorgeix la figura de Hussein Badreddin al-Houthi, qui havia estat en un alt càrrec al govern iemení. Va començar a fer uns campaments xiïtes que en molt poc temps es van convertir en petits grups armats. Tot aquest moviment va començar perquè el govern del Iemen havia pactat amb els EUA (per exemple, la utilització de la base naval d’Aden al sud del país, que abans havia estat una base naval fonamental per als soviètics), cosa que no va agradar gens als xiïtes. De fet, el seu lema que continua vigent avui dia és Al·là és gran, Mort a EUA, Mort a Israel, Maleïts siguin els Jueus i victoria a l’Islam.
Aquí va entrar en joc un país molt poderós militarment i que vol tenir un paper estratègic en l’àrea, com és l’Iran que també és xïita. L’Iran va començar a enviar armament i suport al nou grup que havia nascut a les muntanyes del Nord.
L’any 1994, després de preparar-se militarment, va començar la guerra civil. En molt poc temps el caos ja regnava al país. L’any 2004 l’impulsor del moviment xiïta, al-Houthi, va ser assassinat a una cova de les muntanyes. Aquest fet va ser rebut com un fort cop de puny per l’aixecament xiïta, que el van veure com un màrtir, mort per lluitar per una causa justa. Des d’aleshores, el nom d’aquest grup armat xiïta va passar a ser “houties”, en honor al creador i líder del moviment.
Poc a poc, aquest moviment va continuar i l’any 2012 es va viure arreu del món un fet conegut com la primavera musulmana. Milions de musulmans, repartits pels territoris nord-africans i de l’Orient Mitjà, demanaven un canvi de govern en els seus països. Això va fer que al Iemen també pogués succeir. Aquí va haver d’intervenir la ONU i els EUA que van recomanar al president dictatorial Saleh que deixes el càrrec i marxes amb l’exili polític al veí del nord, Aràbia Saudita que també volia controlar aquest país en la seva lluita estratègica contra l’Iran. Com no tenia cap altra opció ja que milions de ciutadans demanaven que deixés el càrrec, el va cedir. Però des de la ciutadania no va agradar gens a qui el va cedir, ja que era el seu vicepresident. Abd Rabbuh Mansur al-Hadi va ser l’elecció de Saleh i s’ha mantingut en el càrrec fins ara. Tot i que és el president, el territori que controla actualment el govern és extens però sense rellevància.
ACTUALITAT
Durant l’actualitat, aquesta guerra continua oberta, i no sembla que pugui parar en els propers anys. Actualment aquests són els bàndols:
Huties: els huties són un grup militar el qual té el suport de l’Iran, qui els proporciona armes i eines per seguir dominant el territori del país. El seu President actual és Mahdi Almashad. La seva posició ha anat variant amb els anys, però actualment controlen part del territori i també la capital Sanaa. Són els principals causants dels problemes que hi ha al mar roig. Això es deu a que controlen l’entrada del Mar Roig des del sud.
Militars Huties
Al-Qaeda: Al-Qaeda és un grup terrorista yihadista que controla molt poca part del territori i gràcies que van començar a fer atacs i actuar en aquest país, els EUA van entrar a la guerra en el territori. Cal destacar l’atemptat contra el destructor USS Cole, l’any 2000, que va ser un èxit molt important i que va generar que els EEUU actuessin més fermament en el territori, i que volguessin acumular més soldats. En definitiva, Al-Qaeda té molt poc poder en el país i, més que res, l’utilitzen com a un refugi per qualsevol cosa.
Govern central: Aquest és el govern “legítim”. Tot i que és el govern original molt habitants ja no el consideren com a tal a causa de totes les trames de corrupció que hi ha hagut. Són els que dominen més part del territori, tot i que el que controlen no té gaire importancia a nivell internacional. Tenen tota mena de pactes amb els EUA i l’Aràbia saudita, ja que aquests dos són enemics de l’Iran i aquest és aliat del huties.
Consell del sud: És l’últim que va entrar a la guerra i compta amb el suport dels EAU (Emirats Àrabs Units), qui els hi donen suport i armament. El seu president és Aidaroos Alzubaidi. Tot i ser el més recent en entrar al combat, controla bona part del sud i per tant, també controla la capital económica, Aden.
Port de Aden
Quin és el paper de la dona al Iemen?
El paper de la dona al Iemen és una qüestió complexa marcada per la tradició, la religió i els conflictes polítics. Les dones iemenites han viscut una situació de desigualtat de gènere durant segles, i tot i els avenços en algunes àrees, les dificultats persisteixen.
Els drets de les dones són extremadament limitats i no tenen gaire participació a la política del país. Evidentment estan lligades a un codi de vestimenta on estan clarament discriminades, i només es veuen els ulls.
Estan molt apartades de la vida social, però entre elles hi ha un fort lligam. A algunes zones de l’interior del país, sobretot a les zones més muntanyoses i rurals, existeix la tradició que fa que la dona sigui la que s’encarrega de les tasques d’agricultura i ramaderia d’aquests poblats. Es pot diferenciar aquest tipus de dones ja que porten el burkha, com la resta però també porten un barret punxegut què les caracteritza.
Sanaa Capital 
En conclusió, el país esta sumit en un caos extrem i no sembla que els participants ho vulguin aturar. Com en tantes altres guerres, els que pateixen més les conseqüencies són els civils. Un país que podria haver viscut del turisme o altres activitats relacionades, ha acabat sent un lloc amb molta tristesa i sofriment.
