El responsable del projecte de la Intel·ligència Artificial de Google, Geoffrey Hinton, deixa el seu lloc de treball per la incertesa actual degut a la velocitat -i perill- amb què avança aquesta tecnologia
Guillem Brambati i Eloi Martí
En els últims anys, la informació digital i la tecnologia han evolucionat molt i molt ràpid, arribant en poc temps a cotes fins fa poc inesperades. Enmig de tota aquesta enorme evolució, ha aparegut la novedosa i famosa intel·ligència artificial. Termes com big data, analytics i IA ja estan en boca de tothom.
Geoffrey Hinton i dos estudiants més de la Universitat de Toronto van ser els pioners en aquesta branca d’investigació, creant un sistema en xarxa per permetre les màquines entendre i generar llenguatge. Era el 2012 i les possibilitats que dibuixava aquest desenvolupament digital semblava molt positiu per a la vida humana. Encara ara molts en destaquen les “oportunitats gegants” que suposen. L’objectiu de les seves investigacions eren aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, el que demostra el gran abast d’aquest tipus de projectes.
En els darrers anys, les principals empreses tecnològiques han anat invertint quantitats millonaries en el desenvolupament d’aquesta tecnologia (la inversió global va créixer un 20,7% al 2022), fet que demostra el gran interès i rendiment que esperen treure en el futur. Chat GPT, Open AI, Microsoft, Google són bons exemples.
I és que la utilitat de la IA està fora de tot dubte: automatitza processos, aporta precisió, redueix el temps necessari per l’anàlisi de dades, contribueix a millorar pronòstics per la presa de decisions, etc. Bancs com el Santander AM España, per exemple, l’utilitzen per crear les carteres d’alguns fons d’inversió. Però també en d’altres àmbits l’ús de la IA sembla interessant: amb el seu suport es poden detectar problemes d’aprenentatge i dissenyar mètodes d’ensenyament més efectius. També el camp mèdic sembla molt apropiat per beneficiar-se d’aquesta tecnologia.
Ara bé, moltes veus comencen a alertar dels grans perills que suposa la IA. Recentment un miler d’experts en tecnologia de tot el món van signar un manifest posant de relleu els riscos de seguir aprofundint en aquesta tecnologia si no hi ha cap marc legal i/o ètic que marqui les línies vermelles que no s’haurien de creuar mai. Riscos com ara bé ccidents, mals usos i carreres armamentístiques són àmbits marcats en majúscules.
No hi ha cap dubte, doncs, que cal abordar aquesta controversia de forma immediata. Perquè mentre s’estan escrivint aquestes línies, la investigació en IA continua avançant a marxes forçades. Estem probablement en la gran Revolució Digital post Revolució Industrial; i la seva magnitud fa que un error en la seva base faci trontollar el sistema (i la vida mateixa a la Terra, segons els més catastrofistes/pessimistes). Esperem, doncs, veure si la intel·ligència humana està a l’alçada i sap sobreposar-se i extreure, de les màquines, el contingut més útil i positiu per a tothom.
