La notícia que Donald Trump volia comprar Groenlàndia va tenir una gran repercussió al voltant del món. A simple vista, la idea sembla gairebé una broma, però amaga una estratègia més profunda. Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, és una regió amb recursos naturals valuosos com el petroli, el gas i els minerals, a més de tenir una ubicació estratègica al Pol Nord. Aquestes característiques la fan atractiva per a grans potències que volen tenir més influència a l’Àrtic i en les rutes comercials que s’obren a mesura que el clima canvia.
Malgrat l’atractiu geopolític i econòmic, la proposta de Trump va ser rebutjada ràpidament pel govern danès, que la va qualificar d’ “idea absurda”. Aquesta resposta va evidenciar el seu estil de gestió internacional: directe, poc diplomàtic i amb poc temor de generar conflictes. El rebuig danès va ser un recordatori de la importància de les relacions diplomàtiques i de com els gestos excessivament agressius poden acabar malament, fins i tot amb aliats importants.
Des d’un punt de vista estratègic, la compra de Groenlàndia hauria pogut aportar avantatges als Estats Units, proporcionant-los més influència sobre una regió que, amb el temps, serà cada vegada més rellevant. Però les tensions que aquesta proposta hauria provocat amb Dinamarca i altres països podrien haver fet que el joc no hagués valgut la pena. A més, aquest intent reflecteix la forma de veure el món de Trump, centrada en l’ús de poder per aconseguir influència, però sense tenir en compte els possibles efectes secundaris d’aquests moviments en la política global i les relacions internacionals.
En resum, tot i que la proposta de comprar Groenlàndia no té gaire probabilitats de materialitzar-se, és un exemple clar de l’estil de Trump: un lideratge marcat per la confrontació directa i la cerca constant de poder. Aquesta situació posa de manifest com les accions d’un líder poden afectar no només la seva política interna, sinó també les relacions amb altres països, a mes s’ha de tenir en compte que una nació com es els Estat Units no necessita ni molt menys una extensió com seria el cas de Groenlàndia,Per la qual cosa és molt coherent la reacció de Dinamarca, tenint en compte que podrien prendre’s la petició de Trump com una falta de respecte.
