El PSV Eindhoven va ser el primer campió holandès de la copa d’Europa, a la temporada 1987-1988, aquest campió va ser titllat del pitjor de la història per tot el que va envoltar la seva trajectòria fins a arribar a aconseguir la copa.
Primer de tot cal recalcar que encara era la Copa d’Europa, la qual només es tenia accés gràcies a guanyar les lligues domèstiques, estava formada per 32 equips, a diferència dels 36 que la formen avui en dia. D’altra banda, era un format diferent, es tractava d’una serie d’eliminatòries fins a arribar a la gran final, totes elles mitjançant un sorteig per decidir els encreuaments.
El PSV destacava per la seva solidesa defensiva, un joc col·lectiu ben organitzat i un atac eficaç. Sota la direcció de Guus Hiddink, l’equip es va basar en una defensa sòlida, amb jugadors com Ronald Koeman i el porter Hans van Breukelen. En atac, comptava amb la dupla de Kieft-Gillhaus, els quals van tenir una bona actuació, però no van aconseguir fer oblidar a Ruud Gullit, estrella de l’equip, que va marxar just aquell any al Milán.
El camí va ser dur, ja que el format de 5 eliminatòries facilitava la trobada de dos grans equips en les primeres rondes. El primer rival va ser el Galatasaray, al qual van poder superar gràcies al gran resultat que van aconseguir en el partit d’anada, guanyant 3-0, tot i això els turcs no es van rendir i al partit de tornada van posar als holandesos contra les cordes, amb un 2-0, que deixaria el marcador global en un 3-2 a favor del PSV.
Seguidament, es van trobar amb el Rapid de Viena, qui seria el rival més fàcil que es trobarien, un resultat de 4-1 en el marcador global, 1-2 a Viena per al PSV, i 2-0 a casa. Aquella victòria seria l’última del conjunt roig-i-blanc en tota la competició.
A vuitens de final va ser la seva última victòria, ja que per aleshores hi havia el valor doble de gols fora de casa, els quals provocaven que si un partit quedava empat en el marcador global, aquell equip que hagués aconseguit més gols de visitant seria el que passaria de ronda, provocant que molts equips juguessin de manera més ofensiva quan jugaven de visitant.
A partir dels quarts de final, o també anomenat la 3a ronda, el PSV no va guanyar cap partit. En els quarts van enfrontar al Girondins de Bordeus, qui seria els primers que patissin la estratègia dels “Boerens”, van aconseguir un 1-1 a l’anada a territori francès, i els hi va servir per posar l’autobús i jugar el partit de tornada amb un sistema defensiu a més no poder, aconseguint un 0-0 i acabant classificant gràcies al valor doble dels gols a fora de casa.
Ja a les portes de la final, enfrontarien al Madrid de la quinta del buitre, un equip que era el principal candidat a guanyar la competició i que tenia més ganes que mai de guanyar-la, ja que havia eliminat prèviament al Napoles de Maradona i al Bayern de Matthaus. Aquesta ronda no tindria cap diferència amb l’anterior, ja que tornarien a conseguir un empat a l’anada i un altre empata 0 a la tornada en l’anomenada “Nit negra d’Eindhoven”
El Benfica seria el rival dels holandesos a la gran final, els quals arribaven per primer cop a una final. El partit no va tenir moltes ocasions, va acabar tal com s’esperava amb empat a zero. Després d’una pròrroga igual d’avorrida es va arribar als penals, on Van Breukelen va confirmar que havia estat el millor jugador del torneig. Va aturar el penal decisiu a Veloso, donant-li al seu equip la seva primera i única Copa d’Europa fins a la data.
