Després de les derrotes del Clàssic i la Champions, el Barça ha de saber sortir ràpid d’aquest moment tan delicat
Fet per Guillem Brambati i Eloi Martí
Tot i que l’equip blaugrana torna a ser 2n a la lliga, ara mateix es veu fora de la lliga de campions. El Barça ha aprofitat molt bé el mercat estiuenc fitxant 7 jugadors: Kessie, Christensen, Raphinha, Lewandowski, Koundé, Bellerín i Marcos Alonso. Aquestes incorporacions han estat claus per un Club que necessitava un salt de qualitat per poder competir per totes les competicions, però això no és tan bonic com sembla.
L’equip va començar molt bé la temporada, amb només un empat en 6 jornades de lliga on només s’havia encaixat 1 gol. A banda, a la lliga de campions s’havia golejat al Viktoria Pilsen per 1-5, i el més important, s’havia guanyat a Múnic després de moltes ensopegades anteriors en terres alemanyes.
Després de l’aturada de seleccions, l’equip va aconseguir 2 victòries sense encaixar cap gol a la lliga, tot i que el joc ja era menys fluid i no tan bo. En Champions, el Barça va anar a Milà amb l’objectiu de, com a mínim, puntuar, fet que no es va poder aconseguir, ja que es va perdre per 0-1. A la següent setmana, hi havia la tornada contra els italians, un partit que era una “final”, ja que una derrota suposava l’eliminació directe de la lliga de campions; un empat es depenia del que fés l’Inter de Milà en els següents partits i, amb una victòria, es depenia dels resultats propis.
Xavi va apostar per un sistema molt ofensiu amb només 3 defenses, fet que anava bé en atac, però la defensa va quedar molt descoberta. L’experiment va fracassar i tot i comptar amb un Lewandowski i Ter Stegen estelars, l’equip va aconseguir tan sols un empat en el Camp Nou contra l’Inter (3-3). A més, es va qüestionar molt el nivell i el compromís de jugadors com Piqué i Busquets.
Lluny de millorar, la setmana va acabar amb la derrota del Barça al Clàssic per 3-1. La poca intensitat del joc deixà entreveure que l’equip no estava bé anímicament. Faltaven només 10 dies del partit contra el Bayern al Camp Nou, on ja es sabria que hauria fet l’Inter de Milà en el seu partit corresponent.
Tot i això, el Barça ha recuperat el joc ràpid contra Villarreal i Bilbao, i ara mateix, el dia d’aquest partit crucial contra el Bayern, tot i que no es depengui únicament del seu resultat, les sensacions són bones.
A data d’avui tot sembla perdut a la màxima competició europea, no només a nivell esportiu, sinó que a més a nivell econòmic; si a l’estiu el Club va fer grans esforços per obtenir finançament (venent actius del Club durant 25 anys) per poder fer totes les incorporacions i renovacions que calien, les inversions estaven planificades per recuperar-se a mesura que s’anessin complint els objectius com són: guanyar la lliga, passar de fase de grups de la lliga de campions…
Ara mateix, tot això no sembla molt real, ja que com s’ha pogut veure en aquest inici de temporada no s’ha competit gaire contra els “grans”.
Però mentre hi ha vida hi ha mínima esperança; a la lliga l’equip és 2on a 3 punts del líder, un Madrid contra el que haurem de jugar a la 2a volta; i a la lliga de campions, estem a 1 dia d’aquest partit entre el Barça i el Bayern. Caldrà guanyar i esperar que no ho faci l’Inter de Milà. El joc ha millorat i sembla que l’entrenador ha donat amb la tecla. Ara falta que els astres estiguin de la nostra part, que es resultats siguin propicis i que el Camp Nou sigui el jugador nº 12… Tot obert…
