L’ortorèxia és un trastorn cada cop més freqüent
L’ortorèxia és una obsessió per menjar aliments “considerats” sans. Tot i això, l’ortorèxia no deixa de ser un trastorn de la conducta alimentària, i com que no té estatus oficial, se la considera un TCA no especificat. Per les persones que pateixen aquest trastorn, la cerca d’una alimentació saludable es converteix en una relació malaltissa amb l’acte de menjar. A mesura que s’obsessionen més i més, els ortorèxics van restringint els aliments que consumeixen perquè no els consideren saludables. També canvien la manera de preparar i de cuinar els aliments i els materials que fan servir d’una manera radical.
Les persones que pateixen ortorèxia intenten evitar com sigui tots els aliments que contenen colorants, conservants, pesticides, ingredients modificats genèticament, greixos saturats, sal o sucres senzills i també solen rebutjar tots els productes d’origen animal com la carn, els ous o el peix. Per aquesta raó, senten una sensació de benestar personal en elaborar plats exclusivament amb productes naturals, ecològics o bio.
A Espanya actualment es desconeix el nombre de persones amb ortorèxia, pel fet que és un fenomen molt nou, tot i que es creu que afecta el 0,5-1% de la població, sent més vulnerables les dones adolescents. Aquest trastorn és més comú en persones que tenen un nivell tant educatiu com adquisitiu alt, ja que els productes ecològics o els aliments que consideren adients per consumir solen ser més cars que els aliments d’ús comú.
Es poden trobar tres tipus d’ortorèxia; en primer lloc, hi ha la dieta crudívora, que consisteix en només alimentar-se de menjar cru, però no qualsevol menjar, sinó només els que són lliures de conservants, pesticides, herbicides… En segon lloc hi ha la dieta frutívora, que consisteix en només alimentar-se de fruites i verdures. Aquest tipus va molt relacionat amb la dieta crudívora. En tercer lloc es situa la dieta que consisteix en només menjar aliments ecològics.
Aquests tres tipus de dietes són tan extremes que poden causar la desnutrició del consumidor, causant així la seva hospitalització o inclús la mort. A més dels danys físics, el dany psicològic d’aquest TCA, el trastorn s’apodera de la vida del malalt fins a un punt de la constant obsessió no només per la cerca o preparació del menjar, sinó que també la culpabilitat de saltar-se el seu règim alimentari. Degut a que un ortorèxic pot privar-se de rebre aliment si allò que se li ofereix no compleix les seves estrictes normes dietètiques.
Per concloure, moltes persones no són conscients que l’obsessió per menjar sa pot arribar a ser un TCA, de fet, moltes de les persones que ho són no consideren que pateixin cap trastorn, ja que no vomiten el menjar ni tenen crisis de menjar compulsiu. Per aquesta raó el tractament mèdic o la teràpia pot arribar a ser una gran dificultat. A més a més, moltes de les persones que s’han de medicar no ho volen fer, ja que que consideren impurs els medicaments.
Per: P. García
