Com és la vida quotidiana al barri jueu ultraortodox de Nova York (costums, tradicions, estil de vida)? Experiència personal de viure-hi una setmana.
Joan Fernández Serra
En el meu viatge a Nova York, vaig tenir la gran sort d’allotjar-me en un hotel situat al famós barri de Williamsburg (Brooklyn), on la immensa majoria d’habitants són jueus; es practica la religió de manera ultraortodoxa, ja que són Hassidistes.
Els jueus d’aquest extraordinari barri fa anys que conviuen amb alemanys, italians, porto-riquenys, dominicans, afroamericans i moltes cultures més. La diversitat cultural de la gran ciutat la fa única; és magnífic veure com tantes persones tan diferents conviuen en harmonia. Des d’un punk fins a un jueu ultraortodox. A Nova York hi ha lloc per a tothom. Hi ha una dita que diu: “Nova York és com una salsa composta per diferents ingredients”. Aquesta dita pot ser certa, però jo opino que més aviat és una amanida, hi ha diversos ingredients, però no es barregen.” Penso que és cert, perquè el que vaig veure és que aquesta comunitat jueva no se sentia americana. Abans d’americans, se senten jueus, i posen la seva religió per sobre de tot. No ho critico, em sembla respectable i curiós; intento fer l’esforç d’entendre la seva manera de viure i, alhora, voldria que vostè, lector, també ho facis.
Són una comunitat molt tancada, intenten relacionar-se mínimament amb les persones que no formen part de la seva comunitat. Són seriosos i formals amb els que no són jueus. Mai seran irrespectuosos ni vulgars; va en contra de la seva religió. Però no són les persones més “trempades” del món. Eviten completament qualsevol contacte amb dones que no són de la seva comunitat, de fet, ni les miren. És anar passejant amb la teva germana en ple agost, que la teva germana porti uns pantalons curts i es canviïn de vorera en veure-la. Que la teva mare pugi al mateix ascensor que un home jueu ultraortodox i l’home surti alertat caminant a pas lleuger, gairebé corrents per les escales. Aquestes són situacions reals que ens van produir. Moltes coses que nosaltres (la societat occidental) tenim normalitzades, ells ho consideren impureses. Mirar-li el cabell a una dona amb què no estàs casat, és considerat un pecat.
El paper de la dona en aquesta religió causa força polèmica. És cert que s’han de respectar diverses cultures, però si estàs sota la constitució dels Estats Units d’Amèrica no s’haurien d’imposar els drets humans corresponents? No sóc ningú per jutjar religions alienes i no vull que aquest comentari sigui mal interpretat, és només una pregunta que deixo anar. La gran majoria de dones joves que veus ja tenen fills sent molt joves; noies d’aparença d’uns vint anys amb 2 o 3 fills; és estrany de veure-les. Força vegades el marit d’aquestes noies era d’una edat significativament superior, pot ser que aquestes dones hagin estat casades per decisió familiar, en contra de la seva voluntat. O tot i que ho hagin acceptat, en el fons voldrien ser dones lliures? Igual de vàlides que qualsevol altre home? Capaces de poder exercir càrrecs de poder? que la seva funció no sigui únicament reproduir-se i fer les feines de casa. Per entendre com viuen les dones d’aquest barri recomano la sèrie “Unortodox”: Tracta d’una noia ortodoxa que es cria en aquest barri: Williamsburg (Brooklyn). Mostra la realitat de com és viure en aquesta comunitat sent noia. Vol deixar de ser ortodoxa i a la seva família no ho accepten; escapa d’aquesta vida i pateix molt, també hi ha la versió en llibre que és molt recomanable.
Vaig fer alguna fotografia, intentant plasmar l’espontaneïtat de la vida quotidiana d’aquesta comunitat:
