JR Go

Alguns periodistes Junior participen en un taller de ràdio a la Blanquerna

El passat 6 de febrer, el perioidista de Nostra Senyora Report, Pau Bernet, va tenir l’oportunitat de poder assistir a un taller de ràdio formativa gràcies a Junior Report. El taller es va fer als estudis de ràdio que tenen els estudiants de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat de Blanquerna. També van participar-hi altres periodistes Junior de les redaccions de FEDAC Report, STM Report, Andreu Nin Report i l’Estonnac de Tarragona Report.

Després d’una divisió dels participants en redaccions, i amb l’ajuda del periodista i professor de Periodisme a la Blanquerna Joan Maria Claveguera, també ex-director de Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies, s’havia d’elaborar un petit noticiari de fets i esdeveniments que formessin part de l’actualitat informativa en aquell moment. Un cop tots els membres de cada redacció tenien assignada una secció concreta, com per exemple esports o política, començava una recerca d’informació en diferents mitjans de comunicació digitals per tal de poder elaborar un parell de notícies, que farien referència a dos notícies d’aquell mateix dia.

Un cop redactades, l’emoció es trasllada a l’estudi de ràdio, on gravaran un programa radiofònic i en el qual relataran les mateixes notícies que havien escrit. I, com si fossin periodistes de debò, entremig de magnífics consells sobre com projectar la veu, van gravar unes breus rondes informatives, polides i endreçades, les quals van resultar ser tot un èxit.

Aquest taller va permetre a tots els partcipants endinsar-se en aquest món tant interessant com és la ràdio. L’experiència els va resultar immensament grata i profitosa. I que ningú es pensi que es cosa fàcil, perquè no ho és!

És molt més complicat del que pensem!

Tres periodistes de Nostra Senyora Report vam tenir la oportunitat de cobrir la gala com periodistes de debò

El passat 9 de gener, la Paula, el Pau i la Princia, periodistes Nostra Senyora Report van assistir a la gala dels XII Premis Gaudí. Van poder treballar fent de periodistes i realitzant entrevistes a diferents celebritats, com Raquel Riba, il·lustradora que ha creat el personatge reivindicatiu de Lola Vendetta. Van estar acompanyats per companyes periodistes de la redacció de FEDAC REPORT. Gràcies a la iniciativa de RED Report, els potencials futurs periodistes del projecte poden participar en aquest tipus d’esdeveniments i introduir-se en el món del periodisme.

També van poder quedar-se com a públic durant tota la cerimònia. Van veure com les pel·lícules Los días que vendrán i La hija de un ladrón en sortien com les produccions més premiades. La primera va aconseguir el premi a Millor Pel·lícula i Millor Protagonista femenina per Maria Rodríguez, entre d’altres i la segona, va destacar amb el premis a Millor Pel·lícula en llengua no catalana, Millor Direcció per Belén Funes i Millor Guió per Belén Funes i Marçal Cebrian.

Aquí teniu un petit resum del que va ser aquesta experiència:

Autors: Paula García, Príncia Casañé i Pau Bernet

La companyia SURI[K]ATA està realitzant una representació al Teatre Almeria que mostra un conte sense ajuda de les fades

Fins al 8 de desembre, estarà al Teatre Almeria, al barri barcelonès de Gràcia, l’obra del director i actor Isaac Alcayde. Aquesta, transporta els elements d’un conte de fades al carrer, en el que les criatures màgiques no existeixen, i els personatges han d’afrontar a la crua realitat.

Quan vam entrar a la sala, ens vam adonar que la majoria de persones superaven els 30 anys, i ens vam sentir una mica fora de lloc. Tot i això, un cop va començar la representació, ens vam trobar molt còmodes, ja que es tractaven temes que, tot i que afecten majoritàriament a adults, també poden arribar a afectar a joves com nosaltres.

Per altra banda, l’obra es centra molt en el que hi ha darrere d’aquestes situacions i de cadascú dels personatges, convidant-te a descobrir les seves pors, les seves aspiracions… A partir d’aquí, es pot veure el que hi ha amagat a la creació d’un conte, i en tot el que s’ha de pensar per fer-ho. També, aquesta obra convida a somiar, i a mirar més enllà en les situacions que podem considerar comunes, però que en el fons amaguen moltes més coses.

Finalment, cal dir que jo recomanaria molt aquesta obra a tothom, ja que mostra una realitat basada en la probabilitat matemàtica, que fa que ens trobem dins d’una situació que no podem evitar i que ens toca afrontar a totes les persones.

La producció xilena sobre la situació de les adolescents al país és la millor representació teatral que he vist en molt de temps

Primerament, cal dir que l’obra no reflecteix cap situació que no sigui totalment verídica. D’això, se n’és coneixedor al principi de la representació, quan s’explica que el guió, s’ha fet a partir de testimonis de més de cent adolescents xilenes. Amb el transcurs de les escenes, te n’adones que tot és veritat, però quan t’hi poses a pensar, no només parla de situacions que succeeixen a Xile, sinó que mostra un patró de comportament que es repeteix a molts llocs del món, fins i tot al nostre país. 

A partir de l’esmentat anteriorment, s’ha de destacar que la manera en la qual tracten aquests temes, et fan pensar i reflexionar molt. Això, és perquè els mostren en escenes quotidianes, amb les que ens podem sentir o no identificades, però que sabem que són reals i que hi ha gent del nostre voltant que està passant per elles. Això, pot fer canviar el comportament de moltes persones envers la adolescent, ja que mostra el seu patiment i la de situacions difícils contra les quals ha de lluitar; com poden ser l’assetjament al carrer o la violència domèstica.

Després, jo crec que s’haurien de fer produccions d’aquest tipus a tots els països, ja que és una manera de conscienciar a la gent i de mostrar la realitat, que jo considero que és molt més útil que un cartell o un video, ja que es sent el patiment de la persona que es troba en la situació, el qual és més difícil de comprendre si es veu a través d’una pantalla.

Per tot això, crec que aquesta producció xilena, hauria de ser l’inici de la difusió d’un moviment feminista adolescent, que podria canviar moltes coses, però que hauria de comptar amb la involucració i participació d’adults que estiguessin disposats a canviar els seus hàbits i les seves actituds.

Estopa es fa gran: 20 anys fa ja que cantem les seves cançons. Per què qui no ha cridat a viva veu “Por la raja de tu falda yo
Tuve un piñazo con un Seat Panda“? ?

Els germans David i José Muñoz presenten Gira Fuego el 14 desembre de 2019 on interpretaran tant noves cançons com les conegudes “de tota la vida.”

Us ho perdreu? ?

FITXA TÈCNICA

L’Improshow és un espectacle únic indiscutiblement. La gent del públic és qui decideix el curs de l’obra, així que a cada funció hi ha històries ben diferents.

Deixeu-vos sorprendre per la increïble capacitat dels actors per improvisar. És ben divertit! ?

FITXA TÈCNICA

Repassem amb experts de Microfusa les claus que han fet triomfar la cantant per tot el món

Avui dia és difícil trobar algú que no conegui a Rosalía. La cantant de Sant Esteve Sesrovires s’ha convertit en una de les estrelles emergents més populars no només a Espanya sinó a escala internacional.

L’èxit del seu segon àlbum ‘El mal querer’ ha projectat la seva carrera més enllà de les nostres fronteres i l’ha convertit en un fenomen sense precedents. Només cal veure l’impacte que ha provocat el seu pas per festivals com Coachella.

T’has preguntat mai quines són les claus de l’èxit de Rosalía? Avui les repassem de la mà d’un especialista de la producció musical, el professor de Microfusa, Ramir Martínez.

Una combinació innovadora

El primer que crida l’atenció de Rosalía és que ha aconseguit sorprendre a tots amb una innovadora combinació de flamenc i música electrònica. “Fins ara s’havien fet intents bastant folclòrics, però Rosalía ho ha fet de forma atrevida i trencadora”, explica Ramir Martínez, que destaca la integració de la música flamenca amb els ritmes més punters de l’electrònica, com el trap o el reggaeton.

Aquesta proposta no s’ha deslliurat de la polèmica i dels crítics més puristes, que consideren que Rosalía ha fet una apropiació indeguda d’una música amb moltes arrels. No obstant això, Martínez considera que aquesta polèmica ha contribuït a generar debat sobre l’obra de Rosalía i a donar-la a conèixer.

Un so internacional

Tot i partir de la música flamenca, una cosa que podria haver limitat el seu èxit a un públic espanyol o llatí, Rosalía ha sabut dotar la seva obra d’un so internacional que li ha obert les portes a un públic molt més ampli.

“Mentre que altres artistes s’enfoquen més al mercat llatinoamericà, Rosalía ha fet una producció internacional, i ho ha aconseguit sense tirar de productors de fora, sinó que ha concebut, produït i comunicat el seu producte comptant amb actors locals”, explica el professor de Microfusa, en referència al productor de la Rosalia, El Guincho, i la productora Canadà, encarregada de la realització dels seus vídeos.

https://www.instagram.com/lawebdecanada/?utm_source=ig_embed

En aquest sentit, Martínez explica que tradicionalment la música anglosaxona s’ha alimentat de la seva pròpia tradició sonora, però que en l’actualitat s’està obrint a nous ritmes de les anomenades “músiques del món”. Rosalía també s’ha pogut beneficiar d’aquesta tendència.

El paper del productor musical

Rosalía ha comptat amb la col·laboració d’El Guincho per a la producció del seu àlbum ‘El mal querer’. Sens dubte, aquest productor canari és en bona part responsable dels sons que doten la música de Rosalía del seu estil únic i característic.

https://www.instagram.com/canadaeditorial/?utm_source=ig_embed

Segons explica Ramir Martínez, El Guincho “és hàbil barrejant aromes i connotacions tropicals i de músiques del món”, una cosa que està present en la música de Rosalía.

No obstant això, no s’ha de menysprear l’aportació de la mateixa cantant en la composició de les cançons i les lletres. La suma dels dos talents sens dubte ha contribuït al seu èxit.

Molt més que música

Finalment, la gran repercussió de Rosalía es deu també, en gran part, al marc audiovisual amb el qual ha presentat i venut la seva obra. I és que avui dia no n’hi ha prou amb dominar la producció i oferir un bon producte musical, sinó que també cal dotar-se d’una estètica.

La cantant ha sabut envoltar-se del talent de la productora de vídeos Canadà per crear-se una estètica pròpia a través dels seus impressionants videoclips, que han contribuït a reforçar la part musical.

En els centres de Microfusa pots aprendre els passos a seguir per ser un artista amb el curs impartit en col·laboració amb Solent University, Bachelor of Arts in Popular music performance. Consulta la seva oferta!