L’obra està escrita per alumnes amb l’ajuda de la seva professora Meritxell Santamaria
El divendres 30 les alumnes d’Anatomia Aplicada després de molts mesos treballant, van estrenar l’obra Cas 04: sense filtre. Van ser 35 minuts en els quals entre música i diàlegs curts vam veure una obra sobre un grup de joves es reuneixen per dur a terme un experiment amb l’objectiu de conèixer una mica millor com és la vida dels adolescents, on tenen molta importància les xarxes socials, l’ansietat, els prejudicis, la por, etc. Una obra escrita per les mateixes alumnes amb l’ajuda de la Meritxell Santamaria, la seva professora.
Cas 04: sense filtre no és una obra narrativa, que explica una història, sinó és una peça que, simulant una sala d’un experiment, aconsegueix transportar-te al cervell d’un adolescent, mostrant-te les seves inseguretats, pensaments, prejudicis, problemes…
Tal com va dir la Meritxell Santamaria al començament de l’obra, “aquesta és una obra molt personal” i potser és aquesta la raó per la qual és tan eficaç, ja que qui millor per relatar els problemes de l’adolescència que els mateixos adolescents. Trobo que tot i no haver-hi molt diàleg i la majoria del temps haver-hi silenci o música, han aconseguit amb molt bon resultat transmetre el missatge que elles volien.“Personalment, he sentit com si les tingués dins la meva ment en alguna ocasió i han aconseguit transportar-me també dins l’obra” o “m’ha transmès tota aquesta intensitat a través de meravellosos gestos i meravelloses paraules” aquests eren alguns comentaris que deien alguns alumnes en finalitzar l’obra. Que són un gran indicatiu de la feina ben feta.
D’altra banda, durant l’obra gairebé només es parla sobre la part trista de l’adolescència. He trobat a faltar una mica la visió més feliç de l’adolescència, com el temps amb amics, el creixement personal, etc.
En conclusió, Cas 04: sense filtre és una obra que val molt la pena veure i que recomano molt. És una obra que a les alumnes els fa molta il·lusió i només veient les seves cares de felicitat al final de l’espectacle, ja val la pena anar-hi.
Per: Pau Colomer
