Tothom i la seva mare coneix el Batman, però cal tractar la importància que aquest personatge situï les seves aventures a Barcelona. En primer lloc, el fet que Batman tingui històries a Barcelona (perquè de fet hi ha més d’una) crea una relació permanent entre el personatge i la ciutat, transformant a aquest icònic personatge de la cultura popular en part del patrimoni Barceloní. A més, l’estètica modernista i gòtica de Barcelona reflecteix molt bé un ambient afí a un personatge que viu a les ombres i que actua com una gàrgola protectora de la seva ciutat. L’aspecte de Barcelona és icònic i molt reconeixible, i per aquesta raó no es poden fer, per exemple, històries amb altres personatges de la mateixa manera que no pots enviar a superlópez a la India.
Tot i això, Batman es barreja perfectament amb l’estètica de la ciutat, ja que les torres contemporànies i futuristes, els edificis colorits i modernistes i les torres gòtiques i obscures crean una sensació d’atemporalitat que funciona molt bé per un personatge que just aquest any fa vuitanta-cinc anys. No només per aquest aspecte “meta”, però per què Batman i la seva ciutat, Gotham City, sempre s’adapten amb aquesta estètica atemporal en ment: és a la vegada noire i brillant, gòtica i futurista, antiga i moderna, és un equilibri i una barreja heterogènia de conceptes que mostren de forma evident el caos que es troba a la ciutat.
El disseny del Batman també és indicatiu d’aquesta estètica atemporal, com ho son, en esència, tots els superherois. Però encara que alguns evolucionen amb el temps, com Iron man, o altres son reflexes d’una època passada, com el capità América, el disseny de batman mostra característiques que funcionen sense importar l’època, un disseny que no s’ha modificat gaire al llarg de la seva història.
Aquest disseny, a més de ser una colorida disfressa, conté iconografia de gàrgola i ratpenat, la qual es fa òbvia quan ens adonem que el passatemps preferit de Batman és posar-se a sobre de gàrgoles. Justament és per això pel que l’estètica de Barcelona funciona tan bé, perquè compta amb els elements que caracteritzen a Batman en termes de disseny: l’atemporalitat i l’iconografia gargòlica i obscura.
Ara bé, entrant a la història és una referència constant a la cultura barcelonina, encara que en termes de narrativa no és molt profund, ni pretén ser-ho. Aquesta història segueix el Batman a Barcelona quan s’assabenta que un dels seus enemics, un home rèptil que es fa dir Killer Croc (o cocodril assassí), ha viatjat a la ciutat catalana perquè creu que és la reencarnació del Drac de Sant Jordi. Hi ha moltes referències a la llegenda, com el moment en el qual Batman, a la seva moto, com si fos un cavall, li ensarta una llança al Killer Croc. Es visiten diferents monuments i carrers coneguts de Barcelona, com la Casa Batlló, el MNAC, la Rambla i la Sagrada Família, on es porta a terme la lluita final, i fins it tot fan acte de presència els mossos d’esquadra. Com ja s’ha mencionat, l’obra transcorre durant el vint-i-tres d’abril, la diada de Sant Jordi.
Algunes curiositats interessants són que Batman freqüenta Barcelona i inclús té amics allà; es suposa que el còmic sencer està parlat en castellà i que Batman visita Barcelona tantes vegadas que té la seva pròpia Batcova a la ciutat.
Ara bé, encara que aquest còmic s’ambienta a Barcelona, no està fet per americans? Batman és dels Estats Units i l’autor de la grapa, Mark Waid, també. Doncs el que fa aquest còmic patrimoni autòcton és l’artista, Diego Olmos, que va nèixer a Barcelona, i la colorista Marta Martínez García, d’origen aragonès però que resideix a Barcelona.
Aquest és el primer còmic, i fins ara l’únic, de DC comics (la casa editorial) que s’ha traduït al català, i fins it tot té el seu propi article a la viquipèdia catalana, pel que, per a mi, és una peça molt important del noué art que mostra l’influència i l’atractiu de la cultura catalana.
