Persones que aprenen i pensen diferent

25 views

El TDA i el TDAH van més enllà d’un trastorn en l’aprenentatge

El trastorn de dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH)  és molt freqüent en la població infantil.

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és una afecció crònica que pateixen milions de nens i nenes. El TDAH inclou una combinació de problemes persistents, com ara dificultat per a mantenir l’atenció, hiperactivitat i comportaments impulsius.

Tanmateix aquest trastorn es pot manifestar sense el tret de la hiperactivitat, és a dir, es tracta del mateix trastorn de dèficit d’atenció, però que serà causat per comportaments totalment contraris. Les persones amb TDA manifesten actituds lentes i tranquil·les. Mentre que els nens i nenes amb TDAH es mostren inquiets a causa de la impulsivitat pròpia del trastorn, els pacients amb TDA tendeixen a manifestar problemes socials. Generalment vénen provocats per la falta d’iniciativa, passivitat o cert grau de timidesa que els hi provoca a la llarga, una elevada predisposició a desenvolupar altres trastorns com l’ansietat i la depressió, ja que molts estudis relacionen aquest fet amb la incapacitat que genera el TDA i el TDAH a gestionar les emocions i comportaments.

Existeixen tres subtipus de TDA/TDAH:

  1. Falta d’atenció predominant. La majoria dels símptomes corresponen a la falta d’atenció.
  2. Conducta hiperactiva/impulsiva predominant. La majoria dels símptomes són la hiperactivitat i impulsivitat.
  3. Combinat. Aquesta és una mescla de símptomes de falta d’atenció i símptomes d’hiperactivitat/impulsivitat.

3. Falta d’atenció. Un nen o nena que manifesta un patró de falta d’atenció sovint presenta les següents característiques:

– No és capaç de parar esment minuciós als detalls o comet errors per distracció en els treballs escolars.

– Li costa romandre concentrat en tasques o jocs.

– Sembla no escoltar, fins i tot quan se li parla directament.

– Té dificultats per a seguir instruccions i no aconsegueix acabar les tasques o els treballs escolars.

– Té problemes per a organitzar tasques i activitats.

– Evita o li disgusten les activitats que requereixen un esforç mental de concentració, com la tasca escolar.

– Perd els elements necessaris per a les tasques o les activitats, per exemple, joguines, assignacions escolars, llapis.

– Es distreu fàcilment.

– S’oblida de fer algunes activitats diàries, com les feines de casa.

2. Hiperactivitat i impulsivitat. Un nen o nena que manifesta un patró de símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat sovint presenta les següents característiques:

– Està inquiet o dóna copets amb les mans o els peus, o es retorça en el seient.

– Li costa romandre assegut a l’aula o en altres situacions.

– Està en constant moviment.

– Va d’un costat a un altre o grimpa en situacions no apropiades.

– Té problemes per a jugar o dur a terme activitats tranquil·les.

– Parla massa.

– Dóna respostes precipitades o interromp a qui li fa preguntes.

– Té dificultats per a esperar el seu torn.

– Interromp converses, jocs o activitats d’uns altres, o s’entremet en elles.

Afeccions coexistents:

El TDA/TDAH NO causa altres problemes psicològics o de desenvolupament. No obstant això, els nens amb TDA/TDAH són més propensos que uns altres a tenir afeccions com:

– Trastorn de conducta, marcat per un comportament antisocial, com robar, barallar…

– Trastorn de desregulació disruptiva de l’estat d’ànim, caracteritzat per irritabilitat i problemes per a tolerar la frustració.

– Discapacitats en l’aprenentatge (dislèxia, discalcúlia, disgrafia…), inclosos problemes amb la lectura , escriptura, comprensió i comunicació.

– Tendència a les addiccions.

– Trastorns d’ansietat, que poden causar preocupació i nerviosisme aclaparadors i que inclouen el trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

– Trastorns de l’estat d’ànim, inclosos depressió i trastorn bipolar, que inclou depressió i comportament maníac.

– Trastorn de l’espectre autista, una afecció relacionada amb el desenvolupament cerebral que afecta la forma en què una persona percep i socialitza amb els altres.

– Tic nerviós o síndrome de Tourette, trastorns que involucren moviments repetitius o sons no desitjats (tics) que no es poden controlar fàcilment.

Cal concloure amb el fet que, cal tenir present que aquestes persones que poden patir TDA o TDAH no deixen de ser intel·ligències diferents, ni menys valides ni més que cap altre. Finalment són maneres de posar nom a tot allò que s’escapa del socialment “normal”. Cal ser conscients tanmateix de les dificultats que presenten aquestes afeccions per posar-hi solució. Sempre sota la revisió d’un bon metge que tingui en compte la diversitat de cada individu per a trobar la solució més adient per a cada pacient.

Per H. Jané i Baiges

close

El més recent