Esther Páez: ”Els somnis es fan realitat”

/
63 views

Entrevistem a la boxejadora Esther Páez

Després de molts anys lluitant, per fi ha aconseguit la medalla de plata d’Espanya. La boxejadora Esther Páez de 50 anys, ha tingut una llarga carrera com a professional: mentre fa de professora als alumnes de l’acadèmia Espai de Creació Valeria, ja que també està la seva filla donant classes, també es va preparar per la gran lluita final, el campionat d’Espanya, del qual ha quedat segona.

  1. Com van ser els teus inicis en aquest esport?

Els meus principis van ser en els anys 80, aleshores van ser molt divertits. Però el que passa és que la boxa femení era inexistent a Espanya i a vegades em sentia una persona estranya, però van ser uns anys de començament entranyables i plens d’emocions, de nervis a flor de pell, ja que començava una nova etapa on la societat no estava avanssada en el món femení.

  1. Quins valors creus que aporta el boxa?

La boxa, a part de que aporta una salut de ferro, aporta el valor i el respecte als companys i, malgrat que no ho creieu, aquesta punta de violència que pot tenir aquest esport després, quan surts d’entrenar, és el més pacifista que hi ha.

Els valors poden ser respecte, com ja he dit abans, confiança, esperit de disciplina, tenir serenitat i sobretot preocupar-se per la salut.

  1. Qui dirigeix els teus entrenaments, dieta…?

Els entrenaments me’ls dirigeixo jo mateixa pels anys d’experiència i combino durant tres dies a la setmana el que són treballs de sac, de cordes i de tècnica, un cop a la setmana faig un combat en el mateix gimnàs que es diu “Hacer Sparring” i un altre cop a la setmana faig peses per estar tonificada i entreno una hora i mitja o dos hores al dia.

  1. Quin diries que és el teu punt fort damunt del ring?

Diuen que el més important d’un boxejador és que tingui ganes, doncs en  el meu cas sempre ha sigut el voler demostrar-me mi mateixa i a tothom que les dones podem fer de tot, i aquest és el meu punt fort, demostrar que les dones valem. També vull arribar a transmetre que aquest esport és bonic.

  1. Com diries que és la teva vida com a professional, dedicant-te al camp de l’ensenyament però també entrenan-te per als campionats?

Actualment estic retirada totalment però anys enrrere sí que combinava els meus entrenaments amb l’ensenyament.

La meva vida era com les fletxes, és una vida fletxa total, per això m’anomenen “Flechita” perquè és un no parar i a la vegada tot aquest esforç que faig es transforma en energia i m’agrada molt ensenyar a la gent i transmetre aquest esport i per això ho faig amb molta facilitat. Per mi no significa posar-me una càrrega, és el meu ritme de vida.

6. Què se sent quan tot el treball fet dona els seus fruits damunt del ring?

Davant de tot, em sento molt feliç per veure com la boxa femení ha avançat molt des dels meus temps, ja que abans les dones no podien participar, i em sento molt feliç i, malgrat que encara no hem arribat a un punt d’igualtat, sento que comença a arribar a tots els camps del nostre món.

7.Com et vas sentir en ser guanyadora de la medalla de plata al campionat d’Espanya?

Em vaig sentir molt bé però el que passa és que el vaig guanyar en Amateur, ja que sempre m’ha agradat combatre com a professional. La veritat és que no em vaig sentir molt satisfeta, ja que jo sé que hauria pogut donar més de mi mateixa en els combats professionals a nivell internacional.

8.Un dels teus somnis era escriure un llibre? Per què?

El meu somni era voler transmetre la meva història, de fet, vaig explicar la meva història en un reportatge. Va haver-hi una dona que va obrir les portes de laboxa femenina i no en va sortir ben parada; en canvi, les altres dones semblen que han tingut el camí més suau i em sento, la veritat, molt orgullosa i feliç i que se’m reconegui vint-i-cinc anys després.

9.T’ha costat molt escriure’l?

M’ha costat moltíssim, des d’aquí vull enviar un missatge a tots els escriptors del planeta, es una tasca molt difícil això d’escriure un llibre però a la vegada es poden trencar normes i tots i totes podem escriure’n un, ja que les experiències explicades per una bona persona són molt interessants. Si volem llibres més culturals doncs podem començar per exemple “El Quijote” però animo a tota la gent a escriure, és una psicoanàlisi total sobre la persona.

10.La boxa és un esport de contacte. Es pot mantenir la boxa amb la situació de la Covid-19? Com?

La veritat és que el món de la boxa és molt difícil, com en tots els esports de contacte perquè el bonic dels combats de boxa és tot el suport del públic, tota la gent animant al seu campió i/o campiona. Veig que pot arribar a baixar bastant l’afició del boxa però com és un esport de lluita, la gent seguirà lluitant i mai desapareixerà.

11.Com veus el futur de la boxa a España?

El veig bastant bé i sobretot a nivell de les dones ja que ja tenim algunes campiones molt importants. Ho estan fent molt bé, i també els homes perquè en tenim molts de lluitadors. Ja sabem que en breu sortiran campions, tant espanyols com catalans, molt importants que donaran molt de qué parlar.

12.Quin consell donaries als joves que es volen dedicar a la boxa?

Els joves el primer que els diria es que facin una vida saludable, que s’oblidin de l’alcohol i que portin una alimentació bona. Si els agrada la boxa, genial sinò, els aconsello que facin qualsevol mena d’esport dos o tres cops a la setmana, ja sigui pàdel, caminar, bàsquet, futbol, bicicleta, etc. Hi ha gent que anirà a fer boxa per colpejar, però això no es així, sinó s’ha de treballar tècnica. És el mateix que en el taekwondo però una mica més dur. I per acabar els dic que es cobreixin bé la cara, que moguin molt la cintura i que tinguin un bon joc de cames. Moltes gràcies.

Fet per Paula García i Eva Morón, Pia Nostrasenyora report.

close

El més recent

Està passant: el racisme

El programa ‘Salvados’ va emetre un programa dedicat a les situacions racistes que pateixen certs col·lectius