Cartes entre un matrimoni en guerra

a Espai Creatiu/Opinem

En temps de guerra, les comunicacions entre el front i la metròpolis eren escasses, per això s’havia de dir molt, en molt poques paraules

Estimat Henry,

Fa dies que no sé gairebé res de tu, espero i desitjo que estiguis bé.

Les teves germanes i la teva mare sempre que em veuen em pregunten si he rebut notícies teves; ja no estic segura que dir per tal que no es preocupin. Estem totes molt amoïnades per tu, Henry. Cada nit prego per tots els combatents que esteu al front lluitant pel nostre país, perquè el Senyor us ajudi i us guardi. Moltes dones del veïnat m’expliquen, quan ens trobem com han quedat vídues, i jo no sé què respondre; desitjo amb totes les meves forces que aquest no sigui el meu cas.

Abans que ho preguntis, la meva vida a Bristol han canviat molt amor meu. Poc després de la teva partida, va arribar una carta. En aquesta, William, em demanava si podria prestar els meus serveis en la fàbrica. Al principi, no vaig entendre perquè el capatàs de la fàbrica on treballaves em demanava la meva ajuda. Però, un cop li vaig respondre, em va explicar com necessitaven l’ajut de totes les dones de soldats per tal de continuar amb la producció d’armes. Ara, els telers s’han convertit en taules en les quals ens dediquem hores i hores a fabricar bales i diferents tipus d’armes. Sé que et resultarà estrany assabentar-te que el lloc en el qual solies treballar ara és totalment diferent; però, en els temps que corren, tota ajuda és poca.A partir d’ara cada cop que disparis una arma cap a l’enemic, vull que em recordis, i que sàpigues, que quan tornis a casa, tot tornarà a ser com abans.

Suposo que t’estaràs preguntant com he estat aquests mesos sola. No et mentiré. El no veure’t al meu costat se m’ha fet dur; però he aconseguit tirar endavant. He après a administrar els meus propis diners, m’han ensenyat les altres dones de la fàbrica. Desgraciadament em paguen molt malament tot i que treballo dia i nit sense descans gairebé. Les meves companyes parlen sovint de sortir als carrers i cridar, per fer-nos veure i així aconseguir millorar les nostres condicions de treball, jo tinc por Henry, però no tinc altre remei; tinc les mans plenes de ferides i l’esquena que no em puc moure del mal que em fa per estar tot el dia dreta. Però sé que no és res comparat amb el que deus estar patint tu.

Tot és tan negre i trist per aquí, que sovint no em ve de gust llevar-me ni m’atreveixo a fer-ho, però al cap de poc, em ve al cap la teva veu, dient-me que ajudi a aixecar el país, i se’m fa impossible negar-me. Els sorolls de les armes i bombes cada cop són més freqüents. Al principi m’espantava però ara se’m fa estrany no sentir-ne.

Els dies es barregen amb les nits Henry, em sento molt sola sense tu a prop meu.

No deixo de pensar en el dia en què ens retrobarem, i et prometo que se m’omplen els ulls de llàgrimes de felicitat i esperança. No hi ha nit que no m’adormi sense pensar en tu ni dia que em llevi sense recordar-te, i sé que a tu et passa el mateix.

Aquí acaba la meva carta Henry, és el meu torn a la fàbrica i no puc arribar tard.

Sé que estàs bé, el cor m’ho diu, però tot i això necessito saber de tu, necessito una de les teves cartes dient que estàs sa i estalvi.

T’estimo i t’enyoro com mai ho he fet,

Olivia. (Bristol, 19th September 1916)


Estimada Olivia,

no et preocupis per mi, i digues a la mare que tampoc ho faci, ja saps com es posa quan alguna cosa se li envà de les mans; seria capaç de presentar-se al front. Acabo de rebre la teva carta, i vull dir-te que estic molt orgullós de que siguis tu la que ens ajudi a subsistir i a tirar endavant aquesta guerra en contra de l’enemic.

Ara mateix em trobo a prop de la ciutat d’Amiens, a França. Aquí, la batalla està sent molt dura. Ja portem més de dos mesos i cada cop costa més avançar en el terreny. He perdut molts companys i els ànims dels que romanem a les trinxeres estan baixos. Tot i això, no em privo de pensar en tú cada dia. I m’imagino el moment en el que pugui tornar a casa i et trobi esperant-me a la porta, tan preciosa com sempre.

Mentres t’escric, alguns dels meus companys estan sent enterrats. Ara mateix em dol l’ànima, i no sé com transmetre esperança cap a tú, si no me’n queda a mi. Se que he de lluitar pel meu país però a la vegada crec que la guerra no serà mai la solució, i els qui et diguin el contrari no són ni molt menys persones humanes. 

Fa uns dies, a les cinc del matí, les tropes alemanyes van llançar una ofensiva en la nostra contra. Nosaltres no estàvem preparats, però vam aconseguir respondre de manera efectiva. Jo, estava a la primera línia junt amb en John, ja saps, el marit de la Phyl del tercer pis… Però, va haver-hi un moment en el qual em vaig donar la volta per a defensar a un company. I en el moment en el qual vaig tornar a donar la volta, un tret va sonar a l’aire, i l’únic que vaig poder veure era com la bala impactava al pit d’en John, i com ell queia de genolls a terra. Vaig córrer cap a ell, però ja era massa tard. És per això que necessito que informis a la Phyl quan puguis.

He de finalitzar aquí la carta perquè el paper a la trinxera escasseja, però m’acomiado demanant-te que tinguis fe i que no perdis l’esperança, perquè d’aquí poc arribarà el dia en el que pugui tornar a casa sa i estalvi.

T’estima amb tot el seu cor,

Henry (Amiens, 2 November 1916)

Hola! Sóc la Carla, tinc 15 anys i estudio primer del Batxillerat Social a l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona. Els meus esports preferits són el tenis i el pádel, però amb el que més gaudeixo veient és el futbol. M'agrada dedicar el meu temps lliure a llegir i a estar amb els meus amics. Els meus llibres preferits són els de Harry Potter, tot i que també m'apassionen les pel·lícules basades en aquesta saga.

Hola! Soy Carla, tengo 15 años y estudio primero de Bachillerato Social en Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona. Mis deportes favoritos son el tenis y el pàdel, pero con el que más disfruto viendo es el futbol. Me gusta dedicar mi tiempo libre a leer y a estar con mis amigos. Mis libros favoritos son los de Harry Potter, aunque también me apasionan las películas de esta saga.

Hey! I'm Carla and I'm 15 years old, I study Batxillerat Social in Escola Pia Nostra Senyora in Barcelona. My favorite sports are tennis and pàdel, but the one I most enjoy watching is football. I like spending my free time with my friends or reading. My favorite books are Harry Potter, even though I also enjoy watching the films about this saga.