“Tempesta amb perfum de cafè” de Pau Bernet

a Espai Creatiu/Opinem

Càlid dia d’hivern. Fulles que s’empaiten, qui sap si cercant algun refugi de l’anunciada tempesta. Sonen les busques del rellotge. L’hauria de canviar, és massa sorollós. Ja és mig matí. Potser seria l’hora de fer un mos. Potser, quina metàfora de l’enigma. La màgia d’una paraula que obre totes les possibilitats excloent la negació rotunda.

Tempestes d’hivern a l’illa, com cada any. Des que soc aquí que només bufa vent i plou a bots i barrals. Ni que fóssim a la fi del món. Paisatge bucòlic, en diuen. Les botes i el paraigua, els diria jo. Maleïda tempesta. Ja s’albira per l’horitzó. No n’espero poca cosa, el núvol que s’apropa és gros. M’assec vora el foc, distraient els pensaments en lectures oblidades des de l’última visita a la llibreria. Per una cosa bona que tenim en aquest racó de món, i no l’aprofito com es mereix.

Olor a cafè. Miratge, no en tinc pas. De fet, no m’agrada gens el cafè. Sempre m’ha semblat una beguda prohibida que, cohibit, m’he resignat a no tastar. Altre cop l’olor a cafè. Realitat, no pas imaginacions de tan aventurers sentits. No sé d’on ve. De fora? De dins? Quina mandra descobrir-ho, ben mirat, m’acompanya en la buidor de la meva cambra.

Ara ja no. És ofensiva i invasora, m’envaeix tot el cos. No aguanto més. I com un instint animal, obro la finestra. I jo, ingenu, he posat catifa vermella a la tempesta. D’una revolada s’endú la tauleta de nit, d’una altra s’endú el gerro de sobre la llar de foc. Cau al terra, es trenca en mil bocins i aquests s’escampen endimoniats fins a l’últim racó de la casa.

L’aigua batalla amb força per entrar, té ganes de foragitar-me. Jo em resisteixo a abandonar, m’incorporo i amb un cop fort tanco el primer porticó. Ara queda el segon, que s’entesta a quedar-se quiet de forma obscena i rebel. Ara amb ràbia, tanco la finestra. Esbufego esgotat, no esperava haver de fer tant d’esforç. Ara sí, el pitjor ja ha passat.

Necessito estirar-me al llit, però abans hauria de recollir les malifetes de la tan devastadora ventada. Un cop tot endreçat i al seu lloc, pujo delicadament una a una les escales per pujar al segon pis. Ja ajagut al llit, torna a venir l’olor a cafè. És plena d’aromes nous, que cal que siguin transcrits. Amb la mà dreta m’atanso la llibreta que, impoluta, es deixa agafar sense recança. Amb l’esquerra atrapo un bolígraf, que ara descobriré si és blau o negre.

El títol serà ” Tempesta amb perfum de cafè”. Poc original, com de costum. I després dels rutinaris laments per no ser prou bo com m’agradaria en la literatura, començo a escriure.

Qui sap, potser d’aquí en pot sortir una gran història.

Tags:

Hola, em dic Pau ! Sóc alumne del batxillerat humanístic a l'EPNS de Barcelona. Els meus hobbys són llegir novel·la històrica i escriure poemes i petits contes. La meves passions són la literatura i la poesia. M'agrada mantenir-me informat constantment. Em considero una persona vital, passional i enèrgica.

Hola, me llamo Pau ! Soy alumno del bachillerato humanístico en la EPNS de Barcelona. Mis hobbys son leer novela histórica y escribir poemas y pequeños cuentos. Mis pasiones son la literatura y la poesía. Me gusta mantenerme informado constantemente. Me considero una persona vital, pasional y enérgica.

Hello, I'm Pau ! I am a student of the Humanistic Baccalaureate in the EPNS school in Barcelona. My hobbies are reading historic novel and writeing poems and little storys. My passions are literature and poetry. I like to be informed constantly. I'd decribe myself as a vital, passional and energic person.

El més recent de

Tú o yo

Golpe tras golpe, no te detienes. Te lo pido, te lo suplico,…

Anar a dalt