Cartell de la XII edició del Premis Gaudí

Gaudí(r) del cinema català

a Opinem

La XII edició dels premis entregats per l’Acadèmia del cinema català, els Premis Gaudí, van tenir lloc aquest diumenge passat. 

La gala en si, més lenta i avorrida que de costum, no va destacar gaire pel seu contingut. Més enllà dels premis, on van destacar La hija de un ladrón  i Els dies que vindran, va ser una entrega poc atractiva per al públic.

Semblava que el fred, ben present en els peus glaçats dels assistents, hagués entrat a dins. Poc ambient de celebració s’hi va veure.

La presentadora de la gala, l’Anna Moliner, va anar surfejant enmig d’un públic poc entregat a les seves actuacions musicals, molt freqüents degut a la seva gran veu.  Conduí la gala amb més o menys encert, però des de fora, les seves intervencions semblaven talls d’escenes extretes d’alguna obra de teatre. Sense massa sentit entre elles, sense un fil narratiu clar i la clau: sense un humor digne.

Es va trobar a faltar un humor més irreverent, menys banal, com per exemple, el Mag Lari fa tot just un any.  En comparació, aquest any es va apostar (molt probablement sota les directrius de l’Acadèmia) per uns tipus de bromes molt més blanques, més políticament correctes.

I, per no faltar a la tradició, la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, va demanar més diners. Esperant que aquest any hi hagi més sort amb les seves demandes, va deixar anar una xifra esgarrifosa: per cada ciutadà, l’estat inverteix només 30 euros !!! I això que la mitjana europea en són 350 !! Molts dels assistents és probable que no haguessin vist ni una quarta part de les pel·lícules nominades. Hipocresia. La veritat és que a Catalunya, queda demostrat que som una societat amb ben poca cultura d’estima al món de l’audiovisual. 

Potser és per això, que la majoria “d’estrelles” vivien en la bombolla de “l’espai reservat”, aïllats i aïllades de la resta. Algú els hauria de baixar els fums. Així també milloraríem una mica la qualitat cultural dels vips de les gales, sobretots dels autodenominats “influencers”.  De fet, tampoc seria tant demanar que els actors i actrius que no van poder assistir per estar treballant fora, haguessin pogut fer un forat a la seva agenda. Això no ajuda, alguns dels nominats també van haver de pujar a l’escenari a entregar premis degut a aquest èxode de gent important de la indústria.

I ja posats a demanar, un pica pica a l’alçada. Després de tenir a la gent en dejú fins la una de la matinada, res més que crispetes, frankfurts fred i escàs embotit . De categoria, sí, senyor. 

Queda molta feina per fer, si es vol millorar en tots aquests aspectes. I s’ha de fer, per mantenir la il·lusió de la gent novella que, eufòrica, pujava a recollir els premis. Per la gent veterana, que segueix tenint un immens entusiasme envers aquestes gales de premis. I sobretot, per al públic. Un públic fidel, que escruta cada ínfim detall, cada mirada perduda i cada paraula sorgida.

La situació per al sector ja és prou complicada com perquè no dignifiquem aquesta cerimònia com a veneració de culte al que ens uneix socialment, d’avall cap a amunt : el cinema català. 

Aprenguem a gaudir dels Gaudí. 

Autors: Paula García, Príncia Casañé i Pau Bernet


Hola, em dic Pau ! Sóc alumne del batxillerat humanístic a l'EPNS de Barcelona. Els meus hobbys són llegir novel·la històrica i escriure poemes i petits contes. La meves passions són la literatura i la poesia. M'agrada mantenir-me informat constantment. Em considero una persona vital, passional i enèrgica.

Hola, me llamo Pau ! Soy alumno del bachillerato humanístico en la EPNS de Barcelona. Mis hobbys son leer novela histórica y escribir poemas y pequeños cuentos. Mis pasiones son la literatura y la poesía. Me gusta mantenerme informado constantemente. Me considero una persona vital, pasional y enérgica.

Hello, I'm Pau ! I am a student of the Humanistic Baccalaureate in the EPNS school in Barcelona. My hobbies are reading historic novel and writeing poems and little storys. My passions are literature and poetry. I like to be informed constantly. I'd decribe myself as a vital, passional and energic person.

El més recent de

Anar a dalt